En el meu passeig matinal d'avui he trobat moltes papallones. La més espectacular ha estat una Iphiclides podalirius que m'ha acompanyat una bona estona baixant pel camí de Can Gurguí. Primer anava davant meu, juganera, voleiant amb les seves ales de zebra i la seva cua esquitxada de blau elèctric. Després s'ha posat sobre una flor. He pogut acostar-m'hi força. Amb la seva trompa fina i llarguíssima xuclava l'essència de la flor. Ha tornat a emprendre el vol, majestuosa, coqueta, fins que s'ha aturat en un branquilló de fonoll tendre. Aquest cop m'ha deixat acaronar la seva ala amb el tou dels dits... Hem estat una estoneta festejant. Més avall, a l'altura de Can Borrec, ha aparegut una Papilio machaon. D'antuvi he pensat que es tractava de la mateixa papallona d'abans, però m'he fixat que era una mica més petita i que el dibuix de les seves ales no coincidia amb el de la Iphiclides, malgrat que tenen en comú les taques blaves i l'ocel ataronjat. Llàstima que no duia la càmera... Les papallones són ànimes benignes. Enraonant amb ella, he provat d'esbrinar qui era... M'he quedat amb el dubte.2.7.07
Iphiclides podalirius
En el meu passeig matinal d'avui he trobat moltes papallones. La més espectacular ha estat una Iphiclides podalirius que m'ha acompanyat una bona estona baixant pel camí de Can Gurguí. Primer anava davant meu, juganera, voleiant amb les seves ales de zebra i la seva cua esquitxada de blau elèctric. Després s'ha posat sobre una flor. He pogut acostar-m'hi força. Amb la seva trompa fina i llarguíssima xuclava l'essència de la flor. Ha tornat a emprendre el vol, majestuosa, coqueta, fins que s'ha aturat en un branquilló de fonoll tendre. Aquest cop m'ha deixat acaronar la seva ala amb el tou dels dits... Hem estat una estoneta festejant. Més avall, a l'altura de Can Borrec, ha aparegut una Papilio machaon. D'antuvi he pensat que es tractava de la mateixa papallona d'abans, però m'he fixat que era una mica més petita i que el dibuix de les seves ales no coincidia amb el de la Iphiclides, malgrat que tenen en comú les taques blaves i l'ocel ataronjat. Llàstima que no duia la càmera... Les papallones són ànimes benignes. Enraonant amb ella, he provat d'esbrinar qui era... M'he quedat amb el dubte.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
►
2022
(37)
- ► de desembre (2)
- ► de setembre (6)
-
►
2021
(15)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (3)
-
►
2017
(195)
- ► de desembre (22)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (9)
-
►
2016
(58)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (2)
-
►
2015
(109)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (3)
-
►
2014
(132)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (15)
- ► de setembre (6)
-
►
2013
(95)
- ► de desembre (11)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (12)
-
►
2012
(138)
- ► de desembre (8)
- ► de novembre (9)
- ► de setembre (11)
-
►
2011
(168)
- ► de desembre (18)
- ► de novembre (18)
- ► de setembre (18)
-
►
2010
(114)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2009
(174)
- ► de desembre (28)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (21)
-
►
2008
(343)
- ► de desembre (10)
- ► de setembre (32)
-
▼
2007
(459)
- ► de desembre (37)
- ► de novembre (46)
- ► de setembre (29)
-
▼
de juliol
(18)
- Διακοπές στην Ελλάδα
- Franca Masu & Albert Fàbrega
- Què hem de fer amb els nostres errors?
- Wo die Zitronen blüh’n
- Emborratxa't
- VM & BD Acròpolis
- Taciplà
- Puta adolescència
- Culpa
- Cassola de caragols amb catxipanda
- Per què bloguegem
- Ple de l'Ajuntament
- Plaça de les Arts
- No fer res
- Al-Qaida is fucking us
- Iphiclides podalirius
- Òpera en català a Vallromanes
- Estiu grec
-
►
2006
(491)
- ► de desembre (48)
- ► de novembre (53)
- ► de setembre (50)
-
►
2005
(2)
- ► de desembre (2)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada