Damunt la misèria

Ens vam quedar sense trens. Ens vam quedar sense llum. Un país ple de forats. Un país ple de pegats. Ha petat la bombolla immobiliària. Ara ens quedarem sense aigua (la del Roine no serveix ni per dutxar-se). Els núvols passen de llarg; no volen ploure sobre aquest país de pa sucat amb vinagre. Els polítics en tenen prou barallant-se i "controlant" els mitjans (quan resulta que són els mitjans els que els controlen a ells, pobres titelles egòlatres). Mala peça al teler. Sant Jordi sense ordi. Miro el cel i ho veig tot negre. ¿Qui ens ha robat la il·lusió? ¿Qui s'ha emportat l'esperança? Maleeixo els corbs podrits que enfonsen la nostra terra. Maleeixo els botxins del nostre futur. Queda la fe. Queda la feina diària. Queda la sang, vermella i roent, dels lluitadors. No, no podran anorrear-nos. Damunt la misèria plantarem la senyera d'un nou horitzó...

Excel·lent post de CP

Mamás & Papás