Entre ginestes i roselles

Vint minuts i veig el mar. Camino entre ginestes i roselles (talment una immensa senyera que el maig ha estès sobre la terra). Com que és diumenge, escullo els corriols emboscats. Escolto el cant inconfusible del cucut. Montserrat al fons i el Montseny a l'altra banda. Molts ciclistes. Cirerers carregats de cireres verdes. Visito una masia on havien viscut okupes. El propietari ha tapiat les finestres i ha netejat les feixes del voltant. Davant hi ha un dels pins més importants de Vallromanes. Té un tronc grandiós. Torno cap a casa. M'afaito, em dutxo i vaig a comprar a la parada de fruites i verdures. Avui menjarem paella. Demà m'auditen.