El vent ha esbandit la boira. Des de la terrassa torno a veure el Montmeneu, la muntanya més alta del Segrià. Fa gairebé 500 m. Es troba uns 40 km. al sud de la ciutat.
Les fulles seques s'arremoren giravoltant sobre si mateixes. El cel és un tapís de núvols inquiets. Fa més fred que ahir. La llum és molt nítida.
Més a prop o més lluny, sempre trobaràs un cim on enfilar-te per a poder veure-ho tot de dalt estant, per a poder sentir-te per damunt de tu mateix i del món. És una necessitat. És un consell.
Lo Montmeneu...
Des de Maials
Les fulles seques s'arremoren giravoltant sobre si mateixes. El cel és un tapís de núvols inquiets. Fa més fred que ahir. La llum és molt nítida.
Més a prop o més lluny, sempre trobaràs un cim on enfilar-te per a poder veure-ho tot de dalt estant, per a poder sentir-te per damunt de tu mateix i del món. És una necessitat. És un consell.
Lo Montmeneu...
Des de Maials
Des de l'ermita de Sant Joan de Carratalà (Aitona)
NB: Totes les fotos són meves
3 comentaris:
Ja ho diu lo refrany: "Lo Montmeneu, de tot lo món se veu".
I no hi ha cap foto des de dalt??
No hi he pujat. Fotia massa vent. Un altre dia serà...
Publica un comentari a l'entrada