Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montmeneu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montmeneu. Mostrar tots els missatges

3.11.09

L'ermita de Sant Jaume de la Granja d'Escarp


Ahir, fent el post sobre el Montmeneu, vaig recordar que aquesta muntanya apareix en un dels meus llibres, concretament en El Camí de la Tau (1999). El protagonista, Lluís Cotonat, hi passa ben a prop i, abans de travessar l'Ebre, pernocta a l'ermita de Sant Jaume de La Granja d'Escarp. Quan vaig escriure la novel·la, per a mi aquesta ermita només era un nom en un mapa. Ara que l'he pogut visitar, m'he quedat molt sorprès, perquè és exactament com me l'havia imaginada... (No és la primera vegada que em passa quelcom similar: somio o imagino una cosa, i després me la trobo a la realitat...) L'ermita està situada justament sobre l'indret on es produeix l'aiguabarreig entre el Segre i el Cinca, ran de la carretera que va de La Granja a Mequinensa, en una posició elevada, com si fos un balcó sobre el riu. El seu estat és ruïnós. Té el sostre ensorrat, però conserva encara algunes pintures entre les quals he pogut identificar la figura d'un Sant Antoni amb el porquet als peus. El sant de la Tau. Us deixo el fragment corresponent (aviso que aquesta obra ve ser escrita sense signes de puntuació) i unes quantes fotos...

2.11.09

Lo Montmeneu


El vent ha esbandit la boira. Des de la terrassa torno a veure el Montmeneu, la muntanya més alta del Segrià. Fa gairebé 500 m. Es troba uns 40 km. al sud de la ciutat.

Les fulles seques s'arremoren giravoltant sobre si mateixes. El cel és un tapís de núvols inquiets. Fa més fred que ahir. La llum és molt nítida.

Més a prop o més lluny, sempre trobaràs un cim on enfilar-te per a poder veure-ho tot de dalt estant, per a poder sentir-te per damunt de tu mateix i del món. És una necessitat. És un consell.

Lo Montmeneu...

Des de Maials

Des de l'ermita de Sant Joan de Carratalà (Aitona)

Des del Monestir d'Avinganya (Seròs)

NB: Totes les fotos són meves