5.1.10

Bestioleta

Tot és incert dins la boirina d'aquest hivern malenconiós: la tremolor dels fanals vora el riu, el sanglot dels nadons, la munió de records que s'apleguen inútils, músiques sacres que no escolta ningú, solituds devastadores, ombres incògnites que omplen el mirall de la por. Tot és incert menys l'amor que fem i refem a redós del món, cos a cos, pell a pell, mot a mot. L'amor que no vol promeses, que defuig tots els papers, cavalcant l'instant suprem en què crides el meu nom. Tot és incert menys l'amor que ens allibera de les màscares, llavis savis que flamegen, bestioleta del meu cor.



Escrit per a les
Etiquetes , , , , , , , , , , , ,

2 comentaris:

Arcangelo ha dit...

Sembla que la subjectiva realitat només esdevé realment real quan es comparteix...

Interessant la Maria Coma. Actua divendres al Cafè del Teatre i l'entrada val cinc euros. Em sembla que hi seré.

0:48
Toni Ros ha dit...

Sí, molt interessant la Maria Coma. Jo no m'ho penso perdre. Ens trobaremn allí, si hi vas.

4:56

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)