entrellum: I què?

4.1.10

I què?

Enllesteixo una altra novel·la. Imprimeixo i la repasso sobre el paper. No és gaire llarga, no arriba a les 100 pàgines. És la tercera novel·la que escric en vuit mesos. Constato que sóc un novel·lista molt sui generis. Ara miraré a quin premi la puc enviar. Suposant que guanyi (que ja és molt suposar), serà publicada. I què? Guanyes premis, publiques llibres. I què? Fa sis anys que blogueges. I què? Hi ha dies en els quals aquest I què? apareix amb tota la seva cruesa més contundent. No, no és pessimisme, sinó sisifisme. Treballes i treballes, però sempre tens la impressió de tornar a començar de bell nou. Cada paraula que escrius és l'última i la primera. I aquesta feinada mai no té fi.

16 comentaris:

Ignasi Revés ha dit...: T'ho passes bé escrivint? Perquè això, per sobre de premis, elogis i repercussió mediàtica, és lo més important.; 19:47
Toni Ros ha dit...: S'ho passa bé el cuiner cuinant? I el pagès llaurant i sembrant?; 19:50
Anònim ha dit...: Cap feina no té mai fi, fins que et mores (o no?...) Sense anar més lluny cada dia hem de menjar, beure... tasques molt rutinàries i pesades. Quan podrem viure exclusivament de la ment?

M'agrada el teu blog, me l'havien recomanat fa temps i ara l'he posat com 'blog que segueixo' al meu.; 19:57
Toni Ros ha dit...: Benvinguda, Irina, a la Catosfera i a la catèrvola d'entrellumaires. Te'n penediràs, de llegir-me.; 20:03
Francesc Puigcarbó ha dit...: Escrivim perquè no sabem fer altra cosa, deia no se qui. I al cap i a la fi, escriure ho fem bàsicament per a nosaltres mateixos.; 20:34
Toni Ros ha dit...: Vols dir que escriure és un verb reflexiu?; 21:33
Roser Caño Valls ha dit...: Escriure com la vida és un inici i un final d'etapes que creem i vivim. No et desanimis, ja veuràs com de tot el que escrius alguna cosa queda en nosaltres els lectors, i en el teu record.

Una abraçada ben forta i molts ànims, els teus lectors apreciem les teves paraules!; 22:29
Toni Ros ha dit...: Em costa acceptar la visió onanística de la literatura. L'obra és un producte que transcendeix (o hauria de transcendir) l'autor.

No estic desanimat. Simplement reflexiono sobre aquesta tasca, tan feixuga i tan ingrata, perquè exigeix molta inversió vital i els fruits sovint són escassos. Em consolo pensant que alguns que ara formen part del cànon no van ser publicats ni llegits sinó post mortem... i viceversa: altres que van gaudir d'èxit en el seu moment que ara, anys després, ja no recorda ningú.; 22:44
Príncep de les milotxes ha dit...: Tranqui Toni! Es pregunta el pulmó si és o no adequada la seua funció?

És possible que algun cuiner s'ho passe bé cuinant i algun escriptor escrivint. No són realitats estranyes... Ara bé la soledat, és la soledat; la moneda que paga la creació. I moltes vegades aliena i independent de l'èxit o la lectura dels altres.

Una abraçada i bon any per a tots...; 23:18
Toni Ros ha dit...: La soledat... tens raó. D'això parlava precisament fa una estona amb una bona amiga per telèfon. Per a escriure cal estar sol. Hi ha gent que s'ho passa millor davant la tele o a La Maquinista. No és el meu cas. A més, no sabria fer una altra cosa.; 23:23
Andreu González Castro ha dit...: La Rodoreda deia que escrivia perquè no podia no escriure. Hi ha una expressió col·loquial entre escriptors més o menys coneguts i reconeguts que recull aquest sentit: "m'escric a sobre". I una altra coincidència llibresca: el Paul Auster. Va dir algun cop que escriure no fa que se sentir millor, però que encara se sentiria pitjor si no ho fes... Així que entenc perfectament i comparteixo el contingut de la teva entrada.; 15:47
Toni Ros ha dit...: Hola Andreu, no coneixia l'expressió aquesta que esmentes, força escatològica alhora que divertida. Al capdavall hem d'acceptar la inevitabilitat de l'escriptura i el seu caràcter de "condemna".; 16:38
Anònim ha dit...: De vegades la "condemna" és precisament no poder escriure... aquesta sensació que qualsevol dia vomitaràs en el lloc menys oportú un gran conjunt de paraules desordenades que tacaran l'interlocutor...; 18:36
Toni Ros ha dit...: Ejacular, vomitar, catabolismes literaris... metàfores que intenten explicar el misteri del logos humà, tan sublim com inestroncable.; 19:27
Anònim ha dit...: He hagut de consultar el diccionari. Primer perquè no sabia el signicat d'una paraula, i segon per buscar el significat d''ignorància'...; 21:11
Toni Ros ha dit...: No passis pena, que la ignorància té remei, si hi ha bona voluntat. Pitjor és tenim el cognom d'una arma i disparar paraules a tort i a dret.; 21:28

Publica un comentari a l'entrada