Silenci

Demà, a primera hora, quan arribi a l’institut (sempre sóc dels més matiners), no escoltaré la música del teu piano, les notes de Chopin, de Beethoven, de Mozart… Demà, abans que els alumnes irrompin amb la seva gatzara, en aquell moment anterior en el qual tot era pau gràcies al teu virtuosisme, et trobaré a faltar infinitament. No vam parlar gaire. Ens saludàvem i prou. Jo t’escoltava sempre, cada matí, la teva música… Demà hi haurà silenci, una buidor absoluta. Demà passat també. No desesperis. Sigues forta. Estem amb tu.