La poesia suposa el risc d’eixamplar la realitat fins a l’extrem de convertir-la en contradictòria i letal. Tothom coneix Gabriel Ferrater, però pocs coneixen Alfons Costafreda. El segon, quan es va assabentar del suïcidi del primer, va escriure:
OpongoDos anys després, també ell se suïcidaria. La Gran Pregunta queda pendent:
a toda la retórica y vacía
y humillante
poesía
hispánica actual,
la obra viva, aún más viva ahora,
de un gran poeta catalán destruido.
¿Son vida las palabras o van contra la vida?
Obseso en la pregunta estoy.
Existir a través de las palabras,
vocación insolente.
