La vida estúpida. Les vides estúpides. La teva vida estúpida. Les teves vides estúpides, multiplicant-se en la ficció. La identitat feta miques. Un jo que fa aigües cada cop que respira. Somnis com esbarzers florits enmig del camí, entrebancs que no et deixen progressar. La vida estúpida, infestada de paraules que no serveixen per a dir res important. La teva vida, la meva vida, estúpidament ancorades entre comes i punts, i punts i comes, i punts i apart… Sense admetre que som sotsobre, que volem ressuscitar cada minut de la nostra pròpia desfeta com aquella mítica au que estimava les flames… La vida estúpida. Les vides estúpides que mai no viuràs i que penses que podries viure perquè la vida que t’ha tocat viure –l’única vida que tens- és ben poca cosa per als teus somnis de grandesa. L’ombra que sempre t’acompanya vagis on vagis: la condemna de ser tu i només tu. Les ganes de trencar el mirall. Les ganes de fotre el camp ben lluny. Però, ¿on aniries que no ensopeguessis amb tu mateix? La vida estúpida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada