Ho he escrit un munt de vegades: em sembla perfecte que la gent se suïcidi. Em costa imaginar un acte més libèrrim que el de llevar-se la vida per voluntat pròpia. Els motius se'ls sabrà cadascú. Hi ha suïcidis quotidians: l'avorriment, la resignació, l'ejaculació, l'escepticisme, l'escriptura, la desesperació... El valor de la vida en si mateixa és relatiu, tot depèn del que li demanem. El dia que la vida m'avorreixi, abans de resignar-me o desesperar-me, escriuré un epitafi amb sang calenta i em pelaré. Que consti en acta. La vida tampoc no mereix tants miraments.
1 comentari:
La vida requereix tots els miraments. La vida és necessària i imprescindible. Tots allò que s'estronca és una pèrdua irreparable. Són una xarxa d'energies i cada vibració és necessària pel cosmos.
L'atzar és una cosa i la voluntat, és una altra ben diferent.
La vida s'aferra a la vida, tallar-la, la d'un mateix,perquè un no se sent valuós i no té forces i no rep l'ajut i no creiem en que hi ha un ordre que mou la partitura de totes les nostres vibracions, és lamentable. La mort d'un home ens hauria d'entristir sempre i més quan aquesta vida s'ha llevat perquè hem perdut la fe en la nostra vàlua.
Són la mirada de la divinitat i el seu reflex més estimat.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada