Avui la meva filla fa 14 anys.Avui fa 14 anys que vaig plorar quan, rosseta com un fil d'or, me la van posar al braços embolcada amb una tovallola blava.
Avui fa 14 anys que, de sobte, vaig descobrir que existia algú més important que jo.
Avui fa 14 anys que intento ser un bon pare i no estic gaire segur d'haver-ho aconseguit.
Avui fa 14 anys que sé que (escrigui el que escrigui i guanyi els premis que guanyi) ella és el meu millor premi i la meva millor obra: el millor que deixaré en aquest món.
Per molts anys, Marina!
3 comentaris:
Un altre pare susbscriu en la seva totalitat eixes paraules des del cor. Felicitats¡
Felicitats Marina, no facis emprenyar els pares i gaudeix de la teva juventut al màxim.
Una abraçada.
Felicitats (a tots dos!)
Publica un comentari a l'entrada