24.9.08

En l'exacta equidistància

En l’exacta equidistància que separa el teu cos del meu, en el punt on s’estiba el desig més secret, en la incògnita enyorança d’aquell pretèrit plaer, habita el meu desesper. La tardor sap allò que ens convé. Ella és més sàvia que nosaltres. Però els cossos són cossos i bullen indecorosos fins i tot a l’hivern...

Escrit per a les
Etiquetes , , , , , ,

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sí, la tardor sap allò que ens convé. És més sàvia que nosaltres, equidistant de la llum, ens restaura. Res és nostre - dic en un vers - només el que roman un instant a la memòria del cos.

19:54

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)