Els sentiments pesen. "Pondus meum amor meus" (deia Sant Agustí). Perquè en aquesta vida no tots els lligams són materials; n'hi ha de més subtils, que ens aferren i no ens deixen avançar. És la diferència entre les aus i els paquiderms, entre viure de lloguer o de propietat.
Els sentiments pesen. Les sensacions, en canvi, són puntuals, efímeres, fotogràfiques. Un sentiment és un relat, té un argument, com una pel·lícula que s'allarga, es repeteix (repetició en sentit kierkegaardià) i s'arrela cada cop més fins que ens acaba ofegant. La sensació és flor; el sentiment és heura. Cal conrear la metasentimentalitat si no volem esdevenir un trist vaixell ancorat. Cal fomentar el sensacionisme, l'espontaneïtat, si aspirem a una existència veritablement lliure.
Els sentiments pesen. Diràs que no podem evitar-los, que s'apoderen de nosaltres i ens infecten com un virus. Malament rai. De totes les addiccions, procura estalviar-te les més letals. Ho vaig escriure fa dos anys:
Els sentiments pesen. Les sensacions, en canvi, són puntuals, efímeres, fotogràfiques. Un sentiment és un relat, té un argument, com una pel·lícula que s'allarga, es repeteix (repetició en sentit kierkegaardià) i s'arrela cada cop més fins que ens acaba ofegant. La sensació és flor; el sentiment és heura. Cal conrear la metasentimentalitat si no volem esdevenir un trist vaixell ancorat. Cal fomentar el sensacionisme, l'espontaneïtat, si aspirem a una existència veritablement lliure.
Els sentiments pesen. Diràs que no podem evitar-los, que s'apoderen de nosaltres i ens infecten com un virus. Malament rai. De totes les addiccions, procura estalviar-te les més letals. Ho vaig escriure fa dos anys:
Contra el naufragi dels sentiments només ens queda una platja: la voluntat de ser lliures, l'aristocràcia de la distància.Els sentiments pesen. ¿O és que ens fa basarda la insuportable lleugeresa de la llibertat?
5 comentaris:
iii si els ocells parlessin no podrien volar....
Els sentiments ens vesteixen l'ànima com una segona pell.
M'agrada prendre el sol. El sol a la pell.
¿I la bellesa de l'ànima nua, lliure, neta...? ¿Per què hauríem de carregar sempre amb els parracs sentimentals, embotits, engavanyats pel garbuix sentimental? ¿No trobes que, amb els anys, aprenem a volar, trenquem cadenes, seguem lligams? ¿I la bellesa de l'ànima nua, lliure, neta, buida, sàvia...?
i creus que només amb la voluntat de ser lliures ja en tenim prou per desterrar els sentiments?
i creus que desterrant el sentiments seríem capaços de valorar la bellesa d'aquesta ànima nua, lliure, neta, ... tan seductora que descrius? :-)
Els sentiments són ocupes de l'ànima, hi ha dos alternatives: o bé fotre'ls fora a garrotades i deixar-los sense casa... o bé oferir-los l'oportunitat de pagar un petit lloguer, amb dret a rebequejar de tant en tant, a posar-se reumàtics i mel-i-dramàtics, a recordar com és fa per oblidar, etc. però només en dies de pluja perquè surt el sol... i amb la condició sine quanum de riure quan toca plorar, senzillament perquè no toca! Els sentiments... ai pobrets... aun passeu que veureu el piset...
Publica un comentari a l'entrada