26.1.09

Arrels superficials

Travesso la riera i m'apropo al lloc on abans d'ahir encara hi senyorejaven un parell d'avets majestuosos que la ventada va fer caure sense pietat. De seguida en van fer llenya i només queden les soques. M'entretinc a comptar els anells de la fusta. Descobreixo que, si fa o no fa, gairebé tenien la mateixa edat que jo. Per què van caure? Per què ara són morts? Mentre torno cap a casa medito la resposta... ¿Les meves arrels són profundes o superficials? ¿Jo també podria caure com els dos avets o em sostenen arrels pregones?

Escrit per a les
Etiquetes , , , , , ,

2 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

La veritat és que va ser espectacular la caiguda del primer avet. El segon el van abatre, suposo que pel risc que també es vinclés.

Em va quedar gravat el soroll somort de la caiguda.

9:00
Jesús M. Tibau ha dit...

Busquem la part positiva: hem durat més que els arbres, company de quinta.

23:56

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)