"La literatura no es un oficio, es una enfermedad; uno no escribe para ganar dinero o caer bien a la gente, sino porque intenta curarse, porque está infectado, porque lo ha ganado la tristeza."Ricardo Menéndez Salmón, citat per Enrique Vila-Matas a la p. 230 de Dietario Voluble
Com gairebé tots els adolescents em sentia sol i estava trist. Per a fugir de la solitud i de la tristesa em vaig refugiar en Déu. Parlava amb Ell tot el dia; Ell m'escoltava, m'ajudava, em donava forces per a continuar endavant... Fins que un dia vaig deixar de creure en Déu. Llavors és quan vaig començar a escriure. Escriure és parlar amb un mateix i parlar amb tothom, amb tothom que vulgui llegir-te. Les paraules i els lectors et fan companyia i t'alegren una mica... Però la veritable malaltia és la vida -una malaltia crònica i mortal-, i no estic gaire segur que la literatura hi pugui fer gran cosa.
5 comentaris:
Hi ha qui diu que la vida és una malaltia de transmissió sexual amb mortalitat total...
Així que la literatura és una religió... Aspiracions tant nobles en un principi que després acaben pervertint-se...
Interessant reflexió.
Escribir para compartir un momento desolador. Una muerte anunciada. En la adolescencia para compartir la soledad. Ahora, escribir para estar viva, huir de una realidad navegando en ella. Leer y escribir porque existen otros mundos y en todos hay un rincón para soñar.
escriure és com llençar molles per intentar sortir del laberint
Però la literatura no era una malaltia de transmissió textual?
Quin bon humor na Clara. Bona nit, amb nits de retard... de què cony ens volem curar? Jo de res, em va bé estar infectada. La vida és tan seductora que la multipliquem per mil... o així m'ho sembla , a vegades. El meu xarop: quatre cullerades de vida, dues de nit, i vint-i-set paraules essencials , una per a cada dia del mes, menys els dies de lluna plena, que basta amb empassar-se la lluna... i, com les màquines de Turing, torne'm-hi i torne'm-hi
Publica un comentari a l'entrada