Braços com ales, oberts de bat a bat, per abraçar el món sencer, per abraçar-te, amb el caliu dels cors que bateguen ensems, amb la rialla que estripa les ombres.
Braços com ales esteses enmig d'aquest cel nostre, primaveres de pells i de sangs, més enllà de les pobres paraules.
Braços com ales, comiats impossibles, som el riu que es desborda, la força dels astres, la flor del cirerer, el cant de l'ocell a trenc d'alba.
Braços com ales per envolar-nos, per a sentir que la vida no pesa si em mires als ulls i veig en la teva mirada la meva, aquest silenci que em diu: no temis, deixa't endur, tot és perfecte.
Braços com ales esteses enmig d'aquest cel nostre, primaveres de pells i de sangs, més enllà de les pobres paraules.
Braços com ales, comiats impossibles, som el riu que es desborda, la força dels astres, la flor del cirerer, el cant de l'ocell a trenc d'alba.
Braços com ales per envolar-nos, per a sentir que la vida no pesa si em mires als ulls i veig en la teva mirada la meva, aquest silenci que em diu: no temis, deixa't endur, tot és perfecte.
5 comentaris:
Àger? Algun altre indret del Montsec? Si no ho és, que consti que és un lloc que predisposa a volar literalment i figurada.
Efectivament: el port d'Àger, a 912 m. d'altitud, amb el Montsec al fons...
a volar, doncs! :)
Ocell que vola sense sentir el pes del cos, i sense volar sent el bes de la pell que l'eleva de la terra. Ocell feliç que no necessita del cel, perquè al seu niu brollen els núvols.
Conserva ocell, els teus tressors per molts anys, i que per molts anys també els puguis escriure i descriure als quatre vents, com àngels alats de la veu.
Felicitats amic, i gràcies per compartir la teva joia obertament.
Escriu, escriu, no paris...
Preciós, com sempre, Toni. Jo també et dic: no paris mai d'escriure...¡ I segueix sempre anant a la Vall d'Àger... jo també ho faig sovint, com a home que sóc de la Noguera.....¡¡¡¡
Publica un comentari a l'entrada