Me'n recordo com si fos ara. El desembre de 2003 havia sortit publicat el meu llibre Tros de Quòniam. Vademècum de sàtires [compra'l], guardonat amb el II Premi d'Humor i Sàtira Jaume Maspons, el premi més ben dotat de la comarca. (En honor seu, val a dir que la Marina Martori formava part del jurat que va premiar aquesta obra). Aquell Nadal vaig descobrir que existia una cosa anomenada blogs...Resulta que el meu llibre s'assemblava a la forma literària dels blogs: fragments curts que parlaven de temes diversos. Vaig pensar: ¿per què no continues el llibre a internet? I així va néixer el meu primer blog: Tros de Quòniam.
1.1.04. Me'n recordo com si fos ara. Em vaig llevar per tal d'escoltar el Neujahrskonzert i, quan va acabar, vaig engegar l'ordinador, vaig anar a Blogger i vaig crear TdQ. El primer post feia així:
Aquesta l'última:
El blog TdQ va durar dos anys (04 _05). ¿Què puc dir d'aquella primera experiència blogogràfica? Els que la vau viure amb mi, no necessiteu que us expliqui res; i els que us la vau perdre, mala sort. Després de dos anys de blogueig diari, vaig tancar TdQ i vaig esborrar gairebé tots els arxius. Aleshores va començar l'etapa ENTRELLUM...Trobareu una bona selecció de textos de TdQ en el llibre que enguany sortirà publicat arran de la concessió del VIII Premi Nadal i Batle al qual vaig presentar un volum de 500 pàgines que aplegava 3 anys de blogografies i blogologies...
L'altre dia celebrava el segon aniversari d'ENTRELLUM. Avui, per tant, celebro el 4t. aniversari de la meva vida bloguera. L'amic Marc m'ha fet un regal impagable escrivint això:
El segon referent, el Toni Ibañez, impulsiu i compulsiu blocaire, expert polemicòleg i magnífic escriptor 2.0, és també un dels històrics de la catosfera. El seu suport incondicional a ajudar-me a posar en marxa les Jornades de la Catosfera ha significat la galvanització d'una amistat que ja té un bon recorregut.Com sempre, exagera. Jo no sóc cap referent de res per a ningú. A més, què coi significa ser un referent? Cada cop menys impulsiu, menys compulsiu, menys polèmic... (és a dir, cada cop més vell). Magnífic escriptor? Deixa'm dubtar-ho. La millor crítica literària que conec (la meva dona) diu que ja no entra al meu blog perquè l'avorreixo. I sosté convençuda que "això dels blogs no és literatura". Històric? Què són 4 anys al costat de segles i segles d'història? Res. Un badall, un sospir.
Com vaig dir a Mallorca: Jo només sóc un home sol que escriu...
Ara començarà el Concert d'Any Nou i enguany tampoc no me'l perdré. Miro per la finestra... El cel és ras, blavíssim, ni un núvol a l'horitzó. Encara queden fulles seques fent el ronsa a les branques dels plataners de la riera. Fa una estona ha passat el Lluís de l'estanc passejant el gos, però no es veu ni una ànima. El primer matí de l'any és desertívol. Jo, per variar, amorrat a la pantalla... La millor crítica literària que conec s'ha llevat i m'ha dit: BON ANY! Sí, bon any tinguem tots. El 2008 serà un any catosfèric. Em toca recollir les copes i els plats i les ampolles buides i els globus esclatats i no sé quantes coses més que van quedar escampades anit per la cuina i el menjador... Em toca afaitar-me i dutxar-me... Em toca aixecar-me de la cadira i caminar i baixar i pujar escales i aparentar que duc una vida normal i que sóc com el meu veí (no, no, això ni borratxo de vi!) i que qui dia passa any empeny...
2008. Feu-me el favor de ser feliços.
