El primer gall ha cantat a les 5:30. La lluna plena encara no ha marxat. Tot és estrany, en aquest racó de món. No sé pas com hi he arribat... La gossa s’ajeu vora l’aigua. Les gallines amunt i avall. Els mosquits segueixen picant.
Surto a les 6:30. La trilha s’enfila sense misericòrdia. El wikiloc em va oferint les dades. M’aturo quan he pujat 200 m de desnivell. Suo rius i el cor ressona. La humitat de la selva és asfixiant. Cal agafar-se als troncs que tens a mà. De vegades fas més força de braços que de cames. Una altra aturada. Són només 1,5 km però cal salvar 400 metres de desnivell. Arribo al cim en 50 minuts.
Els núvols no deixen veure el panorama. La muntanya és una mola granítica compacta des de la qual, els dies clars, pots albirar Rio de Janeiro. A poc a poc, s’obre la visió del Saco i de les illes properes. Maravilhoso! Faig fotos i gravo vídeos. Em recorda molt Preikestolen.
Dalt tinc senyal 3G i rebo els missatges. Envio un whats a Magno i quedem que em recollirà a les 10.
La baixada és ràpida (25’) i relliscosa, entre les arrels i el fang. Cal agafar-se de nou als troncs i avall.
Val a dir que ho he fet amb les sandàlies Quechua, això sí, amb mitjons, per a evitar tocadures. Les Adidas (aquí en diuen tenis a les sabatilles d’esport) són massa caloroses per aquest clima i et provoquen butllofes. Les Salomon encara pitjor. Per tant, sandàlies tothora. Ells sempre van amb chinelos (havaianas).
Pots fer-ho tot (barca per a tu sol, dormir i esmorzar) per 250 reals (60 euros). Si portes companyia, òbviament, et sortirà més barat. Trilha TOP. De lo milloret que he fet al Brasil.
