Per fi s'ha decidit a fer hort. La lògica dels fets l'empenyia a prendre aquesta decisió. Conrear els teus propis aliments és una de les satisfaccions més grans que podem obtenir a la vida. En un racó rere la casa, al costat del jardí, està preparant un petit rogle seguint la tècnica del bancal profund. Ha fet un clot de 2 x 2,5 m. i dos pams de fondària que ara caldrà reomplir amb terra bona. És conscient que s'enfronta a dos problemes: no hi toca gaire el sol i anem de cara a l'hivern. Simplement es tracta d'una prova. Encara no sap què hi plantarà ni quina viabilitat i productivitat tindrà allò que planti. Sempre havia dit que algun dia faria un hort, com son pare, que és un mestre en aquest sentit. Mira el cel i prega als déus que no plogui fins demà passat, no fos cas que el projecte d'hort acabés esdevenint una bassa. Guaiteu-lo: l'intel·lectual fatxenda s'ha convertit en un neorural peuterrós. Ningú diria que les seves mans són les d'un poeta.
3 comentaris:
Els poetes no es distingeixen per cap tret físic sinó, a tot estirar, per un estat mental. No s'ha de tenir por a embrutar-se.
En aquesta web hi ha un arxiu on explica bé el tipus d´hort que vols fer:
https://sites.google.com/site/sinpetroleo/herramientas/alimentos
Bruder.
Arcangelo, jo diria que la poeticitat és un estat espiritual més que mental. I m'encanta embrutar-me... físicament, que no embrutir-me moralment. Aquest matí, per exemple, he estat remenant fems.
Bruder, merci per l'enllaç. Me'l miraré.
Publica un comentari a l'entrada