Mal oratge, cel carregat de núvols plugissers, groguegen les fulles dels xops, cauen els aglans dels roures, l'estiu s'acomiada. Fa tres mesos que dorm aquí. Li queden tres mesos i mig de contracte. No sap res del futur. Se li'n refot, el futur. El futur no serveix per a una puta merda si el present no és ple de sentit. Ha sigut un estiu formidable. Va deixar la ciutat seguint la seva brúixola interior. Ara respira un aire més pur i beu una aigua més pura (què bona és la de la Font de les Bagasses!). Ara contempla més estrelles que mai. Sap que la vida sempre és una fugida cap endavant. Cal inventar-se el camí. Cal reinventar-se. Espera la pluja, els bolets que vindran, nous capítols per a escriure, nous petons, noves rialles... El futur és un enigma. Si fos previsible perdria tota la gràcia.
