Cireres d'arboç

Assegut a la gespa de la vora del riu. Fa molta bonança. Mànigues de camisa. Encara hi ha papallones. Cauen les fulles dels àlbers. He pujat a La Seo. He vist muntanyes nevades enllà del Montsec. He menjat cireres d'arboç. Una nit memorable. Te'n vas sense anar-te'n. Em deixes la serenor, aquest pas lent de les hores, tendra ressaca de mil petons. Toquen les campanes. Deuen ser les quatre. Parelles que passegen. Ciclistes. Pescadors. Piula un ocell molt a prop. La remor del trànsit. Te'n vas sense anar-te'n. Només puc adorar-te. Fruit madur de tardor.

Vora el riu

L'aigua corre lleugera vestida de plata pel sol
Escumeja entre les pedres, fa saltirons i revolts
Els ànecs la sobrevolen amb poca traça
Els peixos s'amaguen sota l'ombra dels xops

Vora el riu penso en tu
El riu que tot s'ho emporta
Riu avall el passat que destorba
Riu amunt un futur de petons

Vora el riu penso en tu
Assegut sobre l'herba deixo que el temps s'escoli
No hi ha pressa
No hi ha por

L'aigua corre lleugera cap al mar que l'espera
La contemplo amb tendresa
Jo també t'espero a tu



CIBERPOESIA

Riu amunt

Surto de casa riu amunt i en mitja hora em planto al pavelló de Pardinyes. La Llotja en construcció. Piragües, skate, futbol, tir amb arc, petanca... M'endinso a la vegetació i em perdo pels corriols de la Mitjana. El pous de la Sant Miguel, la Bassa Gran... Se'm creuen dues serps considerables i algun ciclista esveradot. Cada dia m'agrada més caminar. De baixada provo tots els aparells del circuit de jogging que hi ha al marge esquerre del riu. Molt divertits. Em dutxo. Preparo un arròs negre a la cassola de fang. Primer dissabte d'octubre. Demà pleniluni.

Fotos...

Riu avall