T-96

Aquest matí ha recollit dos joves polonesos que feien autoestop a la carretera. S'estaven davant l'alberg de l'estació de Cellers-Llimiana amb un cartell que hi posava "Tremp". Són escaladors. Fa una setmana que s'enfilen per les parets del Congost (la de les Bruixes, la Roca Regina...). Té mèrit, amb el fred que fot. Li han dit que al seu país ara estan a 20 graus sota zero. Parlaven un anglès prou correcte.

La zona d'escalada de Terradets té anomenada mundial. A banda dels grimpaires, per aquí es deixen caure també molts geòlegs. L'altre dia a l'Hostal del Llac hi havia un autocar ple d'universitaris alemanys. A Tremp estan construint un centre de l'Institut Geològic de Catalunya. Escalada, geologia, paleontologia, excursionisme, flora, fauna... El Pallars Jussà dóna molt de si.

Quan veu algú fent autoestop sol aturar-se. Encara que no sigui il·legal, la gent té por de fer-ne o de pujar desconeguts al seu cotxe. És una llàstima, perquè l'experiència acostuma a ser interessant i enriquidora. No m'estranyaria gens que amb la crisi augmentin els hitchhikers.

Recorda que conduint per la Patagònia xilena sovint trobava persones plantades al bell mig de la carretera (gairebé sempre sense asfaltar), amb els braços enlaire, demanant a crits que els agafés. Resulta que per aquells verals amb prou feines passa un autobús diari, a una hora incerta, si és que passa. El preu del boleto és inassumible per a la majoria. El rècord va ser un dia que va pujar 13 autoestopistes. No tots alhora, clar. Les converses, el tarannà humil i agraït d'aquella gent (molts eren maputxes), són coses que no oblidarà mai.       

Llegeix tota la sèrie T

Garotes

De res no et serveix tenir calés si la teva dona te la fot amb un altre. Potser és la seva manera de venjar-se pel fotimer de joies que li regales, que ja no li caben al joier. L'últim descapotable que li vas comprar el va fer malbé contra la tanca del gimnàs on fa l'aeròbic. Ara diu que vol practicar el ioga kundalini. No t'hi capfiquis. Deixa-la fer. Ja la coneixes. Fa trenta anys que us suporteu. Tu amb el golf i el futbol te n'oblides de tot. Una qüestió de pilotes, més petites o més grosses, que han d'acabar dins el forat si vols cantar victòria. Mascles. Ella, en canvi, en té prou amb disfressar-se perquè les amigues li diguin: ui, xiqueta, què maca estàs avui! Tu marcant gols i ella empolistrant-se. Ja s'ha operat quatre vegades. L'última de la nàpia. Ara diu que vol treure's pit. Pengim-penjam. Quan passes dels quaranta tot esdevé gravitacional. Jo de tu em cuidaria la pròstata. Li dius al metge de capçalera que, a més dels triglicèrids, et miri el PSA, no fos cas que t'enduguis una sorpresa. ¿A que la veïna està més bona que la teva? Sobretot des que s'ha separat. L'espies quan surt a passejar el gosset cada vespre. L'altre dia la teva et va enxampar amorrat a la finestra: ¿què collons mires? Res, res. Mirava si plovia. Ah. ¿I aquesta baba que et cau? És que estic una mica refredat. Demà teniu garotada a Cadaqués. Els mateixos de sempre des de fa trenta anys. A tu les garotes et fan fàstic.

Riu amunt

Surto de casa riu amunt i en mitja hora em planto al pavelló de Pardinyes. La Llotja en construcció. Piragües, skate, futbol, tir amb arc, petanca... M'endinso a la vegetació i em perdo pels corriols de la Mitjana. El pous de la Sant Miguel, la Bassa Gran... Se'm creuen dues serps considerables i algun ciclista esveradot. Cada dia m'agrada més caminar. De baixada provo tots els aparells del circuit de jogging que hi ha al marge esquerre del riu. Molt divertits. Em dutxo. Preparo un arròs negre a la cassola de fang. Primer dissabte d'octubre. Demà pleniluni.

Fotos...

Riu avall

LCL al Tour

LCL et le Tour de France 2008

LCL_08

Benach (i altres...)

M'agraden els esports,... tots!!!
L'esperit de la renovació?
Llistes negres

El mite de la societat civil

L'anomenada societat civil no existeix. És un mite. Existeixen individus cada cop més aïllats enmig del maremàgnum social els quals, amb prou feines, s'inclouen en certs grupuscles tribals: militàncies polítiques, guetos d'immigrants, tribus urbanes, colles d'amics, etc. L'individualisme recalcitrant de la majoria no permet cap mena d'engrescament generalitzat; potser, de diumenge en diumenge, l'esport de masses -el Barça- i para de comptar. La cosa privada monopolitza l'interès del ciutadà que només s'implica en la cosa pública si hi ensuma algun benefici personal. Fa l'efecte que tot funciona automàticament. Estem convençuts que, fem el que fem, res no canviarà. Els idealismes revolucionaris van caducar el segle passat. La presumpta democràcia participativa xoca amb l'abstencionisme, un símptoma molt preocupant que palesa la manca de fe en el sistema i la seva dubtosa viabilitat. No voto, no participo en res, no protesto, passo de política, és a dir, dimiteixo de la meva responsabilitat com a ciutadà. Com que desconfio de la classe política em rento les mans tot deixant la gestió de la cosa pública en mans dels polítics als quals no he votat. Ells seguiran governant mentre jo em quedo a casa mirant la tele o escrivint blogs insignificants. Aquesta dimissió, de facto, esdevé submissió. Desactivant l'activisme civil el poder establert manté les seves prerrogatives. La democràcia pervertida es transforma en una dictadura encoberta. Així és com la partitocràcia plutocràtica (o la plutocràcia partitocràtica, tant se val) governa sense entrebancs. El poble -un altre mite: el demos tampoc no ha existit mai-, passiu i il·lús, està content si pot canviar de cotxe i anar a Port Aventura a celebrar Halloween... La resta se li'n refot. És aquest menfotisme idiota el que ens condemna a un futur cada cop més obscur...

NB: Aquest post ha estat inspirat per aquest altre post

Bàsquet

Feia segles que no jugava a bàsquet. Fins als 18 anys no vaig fer res més. Encara que sembli mentida, jo era un jove sa i normal que feia esport i festejava amb novietes. Després, a la universitat, vaig començar a llegir llibres -massa llibres- i em vaig espatllar. Jugava amb l'equip del col·legi, guanyàvem tots els partits. Vam arribar a ser campions provincials de Lleida i subcampions de Catalunya. Sempre estava al cinc inicial. Teníem un entrenador collonut, el Sr. Garcia, que ens feia sirgar de mala manera. Però de tot això ja fa 25 anys...

Últimament torno a viure l'esport amb intensitat. Aquest cap de setmana celebrem un Torneig de Bàsquet al meu poble. Anit, al bar del Nico, el Quim em va embolicar per a formar part d'un equip.

A les deu del matí ens hem enfrontat amb un escamot polititzat (és una veritable llàstima que alguns no siguin capaços de separar l'esport i el divertiment de la puta política; si més no ens hem de felicitar perquè ja era hora que participessin en alguna activitat). Hem perdut. Jo estic content perquè, de xamba, he encistellat un triple.

Aquesta tarda a les quatre, malgrat que hem tornat a perdre (som dolents a matar), hem marcat tres vegades més punts que al matí. Jo he fet una altra cistella. El problema és que m'he lesionat. En un salt forçat he sentit una estrebada rere el genoll esquerre i, de sobte, el dolor ha irromput com a senyal d'alarma. No sé exactament quin múscul o tendó m'he cascat. El cas és que coixejo.

L'altre dia feia el cim i avui he fet el ridícul i, a sobre, he pres mal. Espero que no sigui res greu. Farem repòs.

Primera guàrdia de pati

Les onze. Hora de l'esbarjo. Em toca guàrdia de pati. Em poso a passejar tranquil·lament entre els alumnes. Esmorzen, xerren... Pujo al pati de dalt. N'hi ha que juguen a bàsquet, altres xuten la pilota. A la cantonada esquerra, al final de tot, veig una aglomeració de gent. Reconec algunes cares. Estan arrencant els plomalls de gineri (Cortaderia selloana) i després els utilitzen per emprenyar els companys. De sobte, veig que dos alumnes de tercer comencen a barallar-se. Cridòria general. La resta s'aplega al voltant dels contendents i els encoratja. Primer penso que la cosa no té gaire importància, però observo atònit que els cops de puny són cada cop més decidits i que la batussa creix en violència... Crido els seus noms sense èxit. Segueixen encegats en els pinyacs. Cauen a terra, es tornen a aixecar. Corro a separar-los, però no em veuen, no em deixen... He de fer molta força per a desaferrar-los. Al final, ho aconsegueixo. La cara d'un està prou contusionada. El colze de l'altre encetat. Té gotes de sang a la samarreta. Acompanyeu-me a direcció, xavals. La cap d'estudis els agafa. Escric els corresponents comunicats. Explico la pel·lícula al director. Deixo els comunicats a la gaveta dels respectius tutors. Sona la sirena de l'esbarjo. Primera guàrdia de pati.

XIII Concurs de Pintura de Vallromanes

Més abjecte impossible
Visca Rússia!!!

Xavier Sàez & Jordi Morera

Som de la mateixa quinta. Vam estudiar al mateix col·legi. Jo jugava a bàsquet i ell a handbol. Els darrers 12 anys se'ls ha passat a la Paeria. Després de perdre la meitat dels vots, diu que dimiteix. La vida del polític (com la de l'escriptor) és molt dura. Xavi: més enllà de sigles i ideologies, vull enviar-te una cordial salutació bloguera. Bentornat a les aules, mestre...

Anit vam fer el sopar per celebrar la jubilació de la Mercè T. i del Jordi Morera, un altre profe de català que es jubila enguany. Quantes hores xerra que xerraràs, Jordi, sobretot de política. Afable, obert, un lluitador de la vella guàrdia; l'únic defecte és que ets d'ERC. Tant de bo tots els d'ERC fossin com tu, que hi pactaria a ulls clucs. Ara et jubiles de profe i seràs l'alcalde del teu poble: Tagamanent. Pactes amb el PSC per deixar fora CiU (no sé de què em sona això). Cada poble fa sa guerra. Et desitjo bona sort. Perquè et conec, sé que ho faràs bé.

Aquesta tarda, no t'ho perdis:

Landis +++++++++++++++++++++...

Quin escàndol! Com anunciava fa dos posts, s'acaba de confirmar que el flamant guanyador del Tour d'enguany anava fins al cul de testosterona el dia que va escapar-se com si fos l'Übermensch nietzscheà (curiosament l'endemà d'una pájara increïble)... I és que hi ha coses que no són normals. Es veu que aquell dia es va llençar 60 bidons d'aigua per sobre per a refrigerar-se... Ja n'hi ha prou d'escoltar l'himne ianqui als Camps Elisis! Aquí teniu alguns enllaços:

La primícia aquí
Test positif pour Landis
Es un dia negro
La mare de la criatura
Ben empipats
Doping investigation
BBC
SER
LV

Landis...

Landis: des forfaits surprenants

Floyd Landis, engagé sur le critérium de Chaam aux Pays-Bas mercredi soir, ne s'est pas présenté au départ de la course alors qu'il en était la tête d'affiche. Ce forfait de l'Américain, qui vient de remporter le Tour de France, ne va pas manquer d'alimenter la rumeur... Car cette volte-face intervient le jour même où l'Union cycliste internationale (UCI) a annoncé qu'un contrôle antidopage pratiqué pendant la Grande Boucle avait donné «un résultat anormal» Selon les médias locaux, Landis aurait déclaré forfait sur conseils de ses médecins.

L'agent John van den Akker, qui a organisé la venue du coueur de la Phonak aux Pays-Bas, ne cachait pas son embarras et son inquiétude: «Nous sommes très ennuyés. Nous avons engagé beaucoup d'argent (pour assurer sa venue) et nous attendons donc une explication de sa part», a-t-il poursuivi, «soupçonnant qu'il se passe quelque chose de grave».

Et ce dernier de conclure: «Nous avons tenté de contacter Floyd et son manageur John Lelangue toute la soirée (de mercredi) mais nous avons échoué»

Ce jeudi, la rumeur devrait enfler encore un peu plus car Landis a une nouvelle fois renoncé à participer à une course, le Grand Prix Jyske Bank au Danemark. «C'est avec un grand regret que nous devons annoncer que Floyd Landis ne participera pas à la course de Silkeborg. Nos partenaires néerlandais de Cycling Service nous ont informés de ne pas l'attendre», a souligné Jesper Tikoeb, du comité organisateur. Affaire à suivre... (Avec AFP)

Font: L'Équipe

Alguns ja es freguen les mans... Esperem més notícies...

+ Tour a ENTRELLUM: 1 + 2