Interessant conversa amb Bernard, un professor d'història flamenc que fa classes en una escola de
Bruges. Parlem -en francès- de moltes coses: de la situació política de
Bèlgica -comparant
Flandes amb la
Valònia-, del problema de la immigració, de com veuen ells Catalunya, d'història, de filosofia, de teologia... De vegades se li escapen expressions en flamenc, una llengua fonèticament molt propera a l'alemany. Flamencs i catalans tenim força coses en comú. Aquí fem acudits denigrant els de Lepe i ells els fan denigrant els neerlandesos. Per exemple: ¿Com se sap que una holandesa ha escrit un mail? Doncs perquè hi ha típex a la pantalla. O aquest altre: ¿Com enterren els holandesos? Boca avall, per a poder aparcar les bicicletes... Després de moltes cerveses, ja de matinada, em reconeix que abans ser flamenc era considerat una vergonya; a hores d'ara, en canvi, és un prestigi. Jo li dic que a nosaltres ens ha passat el contrari: abans era un orgull ser català; ara ens n'hem d'amagar com si fos
un oprobi.
Interessant conversa amb Bernard, un professor d'història flamenc que fa classes en una escola de Bruges. Parlem -en francès- de moltes coses: de la situació política de Bèlgica -comparant Flandes amb la Valònia-, del problema de la immigració, de com veuen ells Catalunya, d'història, de filosofia, de teologia... De vegades se li escapen expressions en flamenc, una llengua fonèticament molt propera a l'alemany. Flamencs i catalans tenim força coses en comú. Aquí fem acudits denigrant els de Lepe i ells els fan denigrant els neerlandesos. Per exemple: ¿Com se sap que una holandesa ha escrit un mail? Doncs perquè hi ha típex a la pantalla. O aquest altre: ¿Com enterren els holandesos? Boca avall, per a poder aparcar les bicicletes... Després de moltes cerveses, ja de matinada, em reconeix que abans ser flamenc era considerat una vergonya; a hores d'ara, en canvi, és un prestigi. Jo li dic que a nosaltres ens ha passat el contrari: abans era un orgull ser català; ara ens n'hem d'amagar com si fos un oprobi.
5 comentaris:
Per a mi continua sent un orgull ser català. L'oprobi ha de ser pels que continuen venuts a l'invasor a canvi d'un plat de llenties.
Han vingut a carregar-se Catalunya i a fe de deú que ho estan aconseguint:
Aquest matí ha aparegut un nou esvoranc a l'Hospitalet de Llobregat, concretament a l'avinguda d'Amèrica, molt pròxima a l'indret on s'ha fet la reunió entre representants del govern espanyol, el català i els ajuntaments afectats.
Mentrestant, els BOTIFLERS que han fet Montilla president callen i continuen amb el seu paper galdós.
Salvador, serem catalans SEMPRE i tindrem SEMPRE aquest orgull, però això ja és intolerable. Els sociates són el càncer de Catalunya i ERC els fa de minyona. Vergonya. Vergonya i maledicció.
Per ser exactes, els flamencs i els holandesos parlen varietats del mateix idioma, el neerlandès.
A mi particularment (que fa temps que en vaig aprendre una mica) m'és més fàcil entendre els flamencs, que parlen de manera més clara, menys tancada i ràpida.
Tot de volgende keer !!
Parles d'un professor d'història d'una escola de Bruges. Aquest és el nom francès de la ciutat. Segurament agraïra que ho posis en el seu idioma, el flamenc. O sigui BRUGGE.
Segurament sigui belgicista, aquest odi als neerlandesos del nord ha estat alimentat pels belgicistes, l'autèntic enemic dels flamencs són els francòfons que ja li han robat Brussel·les i van a per la Flandes que envolta Brussel·les (Rand). Els flamencs són neerlandesos o al revés.
Publica un comentari a l'entrada