Musa versus Odalisca

La musa et fa trempar les neurones, t'inspira sinapsis i ejacules versos. La musa és més aviat platònica. L'odalisca, en canvi, és més carnal, més epicúria, més dionisíaca: et fa trempar allò que penja, t'inspira fornicis i ejacules nèctar que ella (que no és tòtila) sap aprofitar... Muses n'hi ha 9; odalisques la tira...










































La rehòstia és quan una musa, a més de musa, esdevé odalisca, o viceversa... Aleshores es produeix el miracle més miraculós de tots: el poeta ejacula a dojo i la vida és un cel, un paradís color de rosa... La llàstima és que (com TOT en aquesta vida) les muses i les odalisques caduquen. També caduquen els poetes. El que no caduca mai són els versos eterns.

Fahrenheit

He corregit pel matí, sí, però encara em queda un curs: 2n A. A mitja tarda he fet dues truites gegantines (una de patata i una altra de carxofa). He tallat gairebé la meitat del pernil de 6 kg. que anava a la panera que em va tocar el dia de la Marató. Sort que tinc un ganivet ben esmolat! He enllestit un xoriço i una llonganissa ibèrics. He convertit en llenques un formatge Ronkari. He deixat la cuina ben galdosa... Serem 12 o 14 a sopar. M'he dutxat. M'he posat la camisa nova que em va dur el Caga Tió (Massimo Dutti). Unes gotes de Fahrenheit al coll... ¿Què més? Ah, sí: estic molt preocupat perquè m'he pesat i, durant aquests dies de vacances, he guanyat un parell de quilos! I una última cosa: abans que s'acabi l'any prometo parlar de la diferència que hi ha entre una musa i una odalisca. Paraula de poeta (sic).

No m'acaba de convèncer aquesta sobredosi de taronjada tan gumetívola...