Stuart Mill i la guerra d'Iraq

L'altre dia, buscant un text per a l'examen de 2n. BTX, vaig trobar aquest fragment que, de ben segur, no hauran llegit els tres mandataris de la foto de les Açores...

No crec que cap comunitat tingui el dret de forçar a una altra a ser civilitzada. Des del moment que les víctimes d’una mala llei no invoquen l’ajuda d’altres comunitats, no puc admetre que persones completament estranyes tinguin el dret d’exigir el cessament d’un estat de coses, que semblava satisfer a totes les parts interessades, únicament perquè siguin un escàndol per a gents molt allunyades i perfectament desinteressades en la qüestió. Envieu-los missioners, si us sembla, per predicar-los, i desplegueu tots els mitjans lleials (imposar silenci als innovadors no és un mitjà lleial) per impedir el progrés de semblants doctrines en el vostre país. Si la civilització ha prevalgut sobre la barbàrie, quan la barbàrie posseïa el món, és excessiu témer que la mateixa barbàrie, un cop destruïda, pugui reviure i conquerir la civilització. Una civilització que pogués sucumbir davant un enemic vençut, ha de trobar-se degenerada de tal manera, que ni els seus propis predicadors i mestres, ni cap altra persona, té la capacitat necessària, ni es prendrà la molèstia, de defensar-la. Si això és així, que aquesta civilització desaparegui com més aviat millor. Només pot anar de mal en pitjor fins que sigui destruïda i regenerada (com l’Imperi d’Occident) per bàrbars vigorosos.

John Stuart Mill, Sobre la llibertat, cap. IV

Pregunta. ¿Estàs d’acord amb el que diu Mill al text? Raona la resposta tot relacionant-la amb l’actualitat. [2 punts]

Disbarats

El problema no és que un tarat irrompi en una escola disparant a tort i a dret; el problema és que el país en el qual han ocorregut aquests fets va irrompre fa quatre anys en un altre país fent el mateix... i el disbarat no s'atura.

Saddam

La més que probable execució de Saddam Hussein només demostra el fracàs absolut de la política de Bush a l'Iraq. És un cop d'efecte que no servirà per a dissimular aquest nou Vietnam, ans al contrari. L'evidència és que, a hores d'ara, Iraq no està millor que quan governava Saddam. Bush té els dies comptats a La Casa Blanca. El futur és incert. El futur sempre és incert, sobretot quan es tracta de política i de passions humanes. Bush marxarà amb un altre cadàver a les espatlles mentre deixa el món més insegur... La pregunta és: ¿On està Bin Laden?

La mitja lluna s'acosta...

El dia de Sant Jordi de l'any 2001 vaig publicar un article a El Nou 9 titulat Carta reoberta que volia ser la rèplica a una Carta oberta escrita el 6 d'abril en el mateix periòdic pel Sr. Sajid, president de l'associació Almaghfira. El meu text acabava amb aquesta profètica frase:

Potser Boabdil ha deixat de plorar i la mitja lluna s'acosta lentament amb la seva silueta terrífica de falç esmolada...

Vint setmanes després es van perpetrar els atemptats de l'11-S a Nova York. D'aleshores ençà l'ofensiva del terrorisme islàmic s'ha incrementat de forma inquietant: 11-M a Madrid, 7-J a Londres, tots els atacs de la resistència a l'Iraq i una llarga llista d'atemptats arreu del món que coincideixen en el mateix objectiu antioccidental. L'últim capítol d'aquesta bogeria (després de l'episodi de les caricatures) ha estat la irada reacció que s'ha produït arran del discurs del Sant Pare a Regensburg.

Tot plegat em provoca un vertigen paorós perquè indica que hem entrat de ple en una dinàmica complicada molt difícil d'aturar. En caure el Mauer berlinès (1989), la Guerra Freda entre els dos blocs (USA vs. URSS) ha deixat pas a una Guerra Calenta entre dos blocs nous: OCCIDENT vs. ISLAM. Ja no es tracta d'una lluita per imposar un cert model polític i econòmic (capitalisme vs. comunisme), sinó d'un antagonisme molt més profund i radical: una cosmovisió laica, democràtica i liberal que s'oposa a una cosmovisió teocràtica i fonamentalista.

[Clar, aquí caldria fer mil matisos perquè hi ha islàmics moderats i neocons fonamentalistes, però molt em temo que els exaltats no estan en condicions de matisar res i tiren pel dret posant-ho tot al mateix sac]

Algunes veus profètiques havien anunciat la imminència de conflictes molt seriosos en el si de la nostra societat (per exemple, la malaguanyada Oriana Fallaci, la qual parlava d'Euràbia). La clau de volta segueix estant a Israel. El nostre futur depèn de com se solucioni l'actual conflicte a l'Orient Mitjà. Al-Andalus podria ser la propera fita del messianisme (gihad) islamista. Ens esperen temps difícils. Tanmateix, si fos cristià, estaria orgullós de tenir un líder com Benet XVI.

HUMOR ISLÀMIC