Es cans ja luden...

Baltasar Porcel: Felicitats!

NB: El que Heidegger diu exactament és que la llengua és la casa de l'ésser (Die Sprache ist das Haus des Seins)

Brutal, extraordinari, clarivident...

Brutal, extraordinari, clarivident article de Baltasar Porcel avui a LV (p.29): La utopía y Maquiavelo. L'esquema que vertebra el text és senzill i contundent:

Em quedo amb la frase més genial de l'article, una afirmació que alguns somiatruites que no toquen de peus a terra (situats a la columna dreta de l'esquema) haurien de tatuar-se al cervell:

No existe la magia que pueda materializar en un futuro ignorado un Estado inexistente en una sociedad no establecida.

Només per aquesta sentència lapidària Porcel mereixeria passar a la història. ¿Voleu la traducció simultània perquè l'heu llegit tres cops i no l'enteneu?

Els idealistes (columna de la dreta) es nodreixen de ficcions i, talment profetes, prometen un futur que només se'l poden creure quatre babaus capaços de combregar amb rodes de molí. Per sort, la majoria de la gent no és tan imbècil.

PS: Mitja hora després de publicar aquest post, un entrellumaire m'ha enviat aquest mail:

Chapeau! Jo no ho hagués pogut resumir millor. Però, alhora, al mateix mail, podem substituir la paraula Catalunya per la paraula España i tindrem la fe mística pepera, un altre nacionalisme de caire teològic, fins al punt que la Conferencia Episcopal Española aviat decretarà que la indisoluble unidad de España és un dogma de fe. Tales para cuales. Guerra de religions.

Normal és mediocre...

Normal és mediocre. Normal és bassa d'oli. Normal és fer la viu-viu. Normal és mesocràcia. Normal és panxacontentisme. Normal és Bloom pontificant obvietats indocumentades sobre Llull per tal d'acontentar els que signen el taló. Normal és que l'endemà Porcel es corri de gust ("plaer fàustic" -sic-) a la seva columneta de LV. Normal és que quatre aprofitats utilitzin la cultura per a embutxacar-se diners públics. Normal és que hi hagi sempre els mateixos noms en els jurats dels premis literaris. Normal és que les editorials només pensin en Sant Jordi com els polítics només pensen en les eleccions. Normal és que tot això passi i ens ho empassem sense problemes. Normal és sinònim de vomitiu, i més en literatura. JO EL QUE BUSCO QUAN LLEGEIXO NO SÓN COSES "NORMALS".... per això ja tinc els diaris, la tele, els companys de feina, i la majoria de realitats que m'envolten. O la Literatura és anormal, subnormal o paranormal, o no val la pena. Te la regalo tota.