No escrigues!

Ah, si tinguera un fill... Si tinguera un fill li diria: no escrigues! No et dediques a l'art, no conrees el món del pensament. Viu, tan sols viu, aprofita cada moment, cada instant, cada bocí de la teua existència: ocupa'l de plaers reconfortants, de distraccions amables, de bons moments. Oblida el teatre, la poesia, l'art, t'estalviaràs les seues ingratituds, les seves hores llarguíssimes de soledat. Molt pocs aconsegueixen vèncer aquesta soledat, i si estàs poc dotat de talent, o tan sols dotat a mitges, et transformaràs en un pocapena, en un amargat, en un home consirós i trist, però si eres un artista genuí, mai no et podràs evadir, et desesperaràs davant la presó on t'ha conduït el teu desig de transcendir. No enraones, enamora! Sigues tan sols fidel a tu mateix, als teus instints, a la probitat de la teua consciència, però mai no descobresques la teua posició, mai no reveles públicament les teues coordenades, mai no et poses a tir, sigues eteri, veloç i no et deixes capturar pels falsos paranys d'aconseguir la veritat i conquerir la cultura!

Martí Domínguez, El retorn de Voltaire, p. 118

Quatre llibres

B&N

NADAL BATLE,
IN MEMORIAM

Quatre llibres

Jo sóc molt perillós quan entro a les llibreries. M'ho emportaria tot. Per això procuro no acostar-m'hi gaire. Avui he anat a Granollers per un assumpte i, de retop, he acabat dins La Gralla. Ho confesso: no ho he pogut resistir i he caigut en la temptació. Mea culpa, mea culpa, mea maxima culpa. He adquirit quatre volums: una guia de bolets, dos llibres de relats i una novel·la. Conec personalment dos dels escriptors (EVM i MD). El portuguès (amic íntim de Pessoa) es va suïcidar a París quan tenia 26 anys. Com d'habitud, me'ls llegiré tots alhora. En tindreu notícies.

És probable que la reacció...

És probable que la reacció desproporcionadament incendiària dels islamistes davant les caricatures dels seu profeta respongui als interessos de l'extrema dreta occidental per tal de justificar ulteriors atacs a objectius estratègics en els països àrabs. Iraq ha esdevingut un altre Vietnam. En comptes d'admetre la derrota i retirar-se, USA optarà per la fugida cap endavant tot atacant l'Iran. Per la seva part, Israel actuarà amb contundència contra la Palestina governada per Hamàs. Cal preparar l'opinió pública occidental a fi que s'ho empassi sense gaires escarafalls. Per tant, és imprescindible crear un clima islamofòbic, que sembli que estem amenaçats i la nostra "autodefensa" estigui justificada. La por (i més si és terror o pànic) rebaixa l'esperit crític. És l'esquema elemental i efectiu que va funcionar contra Saddam Hussein ("tenia armes de destrucció massiva i era una amenaça per a la humanitat"). Ara, qui té l'arma atòmica (o la vol tenir) és l'Iran, i la nostra llibertat perilla per culpa d'aquesta violència antioccidental que crema banderes i ambaixades. Ja tenim l'enemic satanitzat. Tot quadra. La guerra contínua (el principal negoci de l'Imperi) no es pot aturar. Emmanuel Goldstein dixit.

Em pregunto què pensaria Kierkegaard...

Tant de bo ens pogués ajudar Voltaire!