Taoisme

De vegades em pregunten què sóc. Aquesta pregunta em posa frenètic. No suporto les etiquetes. L'important no és què sóc, sinó qui sóc. Per a sortir del pas, acostumo a dir que sóc "escriptor". És la resposta més superficial. Si veig que la persona que m'interroga està interessada en aspectes més profunds i considero que pot comprendre'ls, aleshores responc que sóc "taoista tàntric". Sense deixar de ser etiquetes, aquestes dues paraules són les que, a hores d'ara, defineixen millor el què, no pas el qui. 

Fa 20 anys va caure a les meves mans un llibre que em va canviar la vida. Dir que un llibre t'ha "canviat la vida" és dir molt, però així va ser. Des que el vaig llegir per primera vegada, sempre m'ha acompanyat, no he deixat mai de rellegir-lo, fins al punt que, juntament amb el Daodejing, s'ha convertit en la meva "Bíblia". Pocs llibres m'han ensenyat tant. Aborda dues qüestions fonamentals: l'alimentació i la sexualitat. Com que el seu contingut és eminentment pràctic, he anat experimentat-lo al llarg dels anys amb resultats d'allò més satisfactoris. Si per mi fos, seria lectura obligatòria a totes les escoles.  

Parlo de El Tao de la salut, el sexe i la llarga vida de Daniel Reid.   

He trobat el PDF a la xarxa. Feu-me cas: llegiu-lo. No us en penedireu.

Taoisme
Tantrisme

Dietari de Terradets

T-50

Fusta, foc, terra, metall i aigua. Aquests són els 5 elements o processos naturals (五行) segons la filosofia tradicional xinesa. Els grecs, d'acord amb la formulació d'Empèdocles, en consideraven 4: terra, aigua, aire i foc (afegint de vegades l'èter). Tots estan relacionats. El cicle de generació i transformació és circular. La fusta creix a terra gràcies a l'acció de l'aigua i de l'aire. El foc s'alimenta de fusta i escalfa l'aigua. Les cendres tornen a la terra. A partir de la terra es fabrica el metall el qual talla la fusta. Etcètera.

Ell està d'allò més familiaritzat amb aquestes matèries-energies. Viu integrat dins el cicle natural. El primer que fa quan es lleva (després de prendre un te verd amb mel) és treure les cendres de la cuina i de la llar de foc. Es passa el dia amb els peus a terra, conreant-la, respirant aire pur, bevent aigua de font, tocant fusta, pendent del foc.

La pluja tardorenca, la boira, els colors deixatats del paisatge, inhòspit horitzó. La llar encesa, la flama viva, el caliu, domèstica tendresa. Fora i dins. Pell i cor.

I per a dinar una amanida ben completa...

Ingredients: julivert, nous, brots de soia, arròs integral, xampinyons, tomata, raves, pebrot vermell, enciam, oli, salsa de soia.

Llegeix tota la sèrie T

T-8

La divinitat és allò que cadascú fa amb la seva pròpia solitud. Ell, per exemple, es passa el dia esclafant mosques amb la paleta de plàstic que va comprar per mig euro a la botiga dels xinesos. Si fos mosca, també seria un pesat. És tan curta, miserable i fastigosa, la vida de les mosques. Matar-les és fàcil, n'hi ha prou amb un cop decidit i encertat. El problema és recollir les despulles i llençar-les al cubell de la brossa. Lin Yutang, al seu llibre Importance of living, va escriure que a l'hora d'escollir una casa és més important saber què es pot veure des de la casa (la ubicació i el panorama que l'envolta) que el que es veu en ella. Ara li ha agafat per rellegir autors orientals.

Llegeix tota la sèrie T

El vel pintat

Pel·lícula basada en la novel·la de Somerset Maugham The Painted Veil (1925), títol inspirat en un vers de Shelley: The painted veil which those who live call Life... Es tracta d'una reflexió sobre l'amor profund, l'amor que perdura en el temps malgrat les vicissituds de la vida, la grandesa de l'amor que esdevé substància del que som, fins i tot més enllà de la mort. L'amor ferit pel desamor. La mútua comprensió. Naomi Watts. Edward Norton. Exòtics paisatges de la Xina. Crítica del colonialisme. Música de Satie. Una lliçó de silencis. Un poema audiovisual. Recomanació ENTRELLUM.