Llum

Darrer dia de novembre. El Cap de Creus sembla més proper. La Mar d'Amunt té una llum diàfana. Pardals i estornells picossegen les olives que han caigut a terra. Una mallerenga es passeja sobre la taula de la terrassa. Gavines cridaneres. Llum, quina llum més neta. Quina quietud. Quina solitud. Quina benaurança. La natura tot ho cura. És impossible ser infeliç davant d'aquest paisatge. 

Quan es tanca una porta, se n'obre una altra. Hem après a improvisar. Hem après a acceptar que si les coses són complicades és que no convenen. Ha de ser fàcil. Tendim a la simplicitat. Una mirada és suficient per a penetrar un ésser fins a l'essència. Quina llum desprens? Quina energia et nodreix? Omraam diu que ens hem de concentrar en la llum, en la bellesa, en la puresa... Fins que assolim un estat de consciència que ens portarà pau i felicitat.  

Les barques tornen a port. No hi ha núvols. Ni expectatives. Cada instant és un regal meravellós.  

GRÀCIES.        

El racó de l'òliba

Temps esvaït, temps fos,

d'il·luminació escassa,

de lluna plena que trepitja

pedres, marges i cases.

El protagonista es presenta

d'un blanc contundent,

sense pietat descalça

el noguer, per l'escletxa, l'arrel.

El glaç, l'estrella sagrada,

l'octògon adorat per savis i mags,

bruixes i fades, l'infinit amb sentit.

Una nova Era plena d'esperança

de color violeta, de vidents i sanadors,

de guerrers de la llum i princeses

descalces, amb vestits de llana.

Entre alzines, en una quadra,

sota una manta estelada,

la llum de set espelmes

i un guardià de l'ànima.

Una filadora i un pastor

hi fan niu calentó.

Ara només hi falta

la palla daurada.

Un rierol de benvinguts

picant la porta: "És aquí

on ha nascut?" pregunten.

Un cabirol ens ha guiat.

Sí, és aquí on és nat. Doncs

us deixem aquests presents,

feu-ne d'ells grans castells

i ajudeu el viatger perdut 

a trobar la seva llar.

MONTSE CUFÍ

Projecte d'autodefinició

Com a filòsof no em desempallego mai de l'higiènic escepticisme, com a poeta em deixo endur per l'entusiasme emocional-verbal, com a sanador canalitzo les energies (reiki), com a outsider vagarejo per les perifèries, com a taoista adoro la mestra Natura, com a ésser humà aspiro a una felicitat assequible...