De vegades el cos

De vegades el cos diu prou. El cos és savi. L'única ciència exacta és la somatosofia, la resta són camàndules. La ment sempre va més lluny. La ment té ales. La ment s'enlaira i sobrevola serralades de somnis impossibles. La ment s'allunya veloç com un llampec indeturable. Però el cos no pot seguir-la i esdevé àncora. El cos amb les seves defenses baixes. El cos amb la seva sang vermella i calenta i els seus batecs tan fràgils. Els metges treballen a les palpentes. Administren químiques incertes. La ment guarda el secret de la seva follia com es guarda un tresor en una illa deserta que no surt als mapes. Ni jo mateix sé qui sóc realment. Fa dies que m'he perdut. El meu cos ja no em pertany. ¿Fins quan podré sobreviure dins d'aquesta confusió? ¿Fins quan podré suportar l'esqueixament d'aquesta suprema contradicció vital? Vagarejo per la platja cercant una resposta... Les sabates se m'omplen de sorra i el cor glopeja onades.

Blogografia

M'agradaria perllongar la reflexió encetada per GL al seu post Filosofía, ciencia, literatura...

1. No es tracta de tenir conviccions ni opinions (tot això són àncores), sinó d'avançar en l'obertura mental i senti-mental devers nous horitzons vitals, és a dir, llaurar la llibertat possible.
   
2. La frase: "La literatura es la alternativa política y moral a la filosofía y a la ciencia" és una frase grandiloqüent i falsa. La literatura potser sigui alternativa, però mai política ni moral, perquè es troba més enllà d'aquestes dues servituds.
3. La dicotomia filosofia vs literatura és impertinent perquè (i això GL ho sap millor que ningú) des de Plató queda clar que la filosofia no és res més que un altre gènere literari.
4. Ni la filosofia ni la literatura han d'aportar seguretats. Aquesta és una visió massa cartesiana. El que han de fer és inquietar, desassossegar, estimular, sacsejar, remoure, dinamitar les seguretats establertes.
5. La literatura no busca la veritat. El que la literatura busca és quelcom molt més ambiciós: la bellesa, la llibertat, la immortalitat del Logos...
   
6. Jo no distingeixo filosofia de literatura. Ja fa dies que desconfio de la filosofia acadèmica i de la literatura oficial. Al capdavall, es tracta d'escriure sense renunciar al pensament o de pensar sense renunciar a la poesia. Nietzsche és el gran mestre en aquest sentit.
7. A aquestes altures de segle XXI hauríem d'haver superat qualsevol vestigi religiós. Fa basarda comprovar que encara hi ha gent que té en compte aquestes antigalles.
8. Ni filosofia ni ciència ni literatura... Blogografia!