Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris luxe. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris luxe. Mostrar tots els missatges

28.6.15

Tribu


Que som salvatges és evident. No aspiro a una altra cosa. Encara hi ha persones que romanen a les ciutats. Incomprensiblement. Demà canviarà tot i no hauran tingut temps d'aprendre a sobreviure enmig de la natura. Som de la tribu. No ens calen luxes ni galindaines. Udolem, cantem, ballem, copulem com animals tàntrics. Els àngels ens envegen i donarien les ales per ser com nosaltres. La cova negra uterina. Els cossos plens de fang. La cascada purificadora. Les serps ens guien. La lluna ens fa l'ullet. Salvatges. És que hi ha una altra sortida?

  

28.3.12

Diràs que és massa lluny


Diràs que és massa lluny,
que la distància entre els cossos és insalvable,
que té raó el mestre de Llofriu quan sosté
que l'amor físic és l'únic real i perdurable,
trobar l'encaix eròtic, la clau per al teu pany,
l'adoració i el plaer compartits, la tendresa,
el luxe d'esdevenir una sola carn, el diàleg,
l'acoblament de les ànimes solitàries,
evitant el platonisme, tan inhumà,
tan decadent, tan trist.

Diràs que és massa lluny,
que haurem d'aprendre a viure entre l'enyor i l'esperança,
sargint l'absència amb els mots, esvalotant les ombres,
glatint afamats, assedegats del cel que som
sense poder abastar-lo.

Diràs que és massa lluny,
nineta del meu cor, la teva pell intàctil,
els llavis que, agosarats, es desclouen del tot,
els dies més blaus que l'oceà, les nits més clares de lluna,
la boira que vol ser llum, la vida que no es resigna.

Diràs que és massa lluny el somni de poder estar junts,
davant un horitzó infinit sense baranes, sense pors, sense entrebancs,
perduts per sempre més entre les ones, nàufrags de l'amor recòndit,
and I miss you so much, there's no one in sight, 
and we're still making love, in My Secret Life,
ho farem millor que mai, els àngels seran còmplices,
el vent, la pluja, els cims nevats, la sorra blanca de les platges,
ho farem millor que mai, com només ho fem nosaltres,
I’ll be marching through the morning, marching through the night, 
moving cross the borders, of My Secret Life,
I no hi haurà paraules que ens separin
I no hi haurà rellotges, ni ficcions, ni amagatalls
I serem i estarem i tindrem i farem
i volarem plegats




Dietari de Terradets

7.3.12

No hi ha amors impossibles

La vie est à peu près leur seul luxe ici bas 

La vida és l'únic luxe que tenim aquí baix, cantava Brassens.
S'acosta la lluna plena. Les serps surten dels caus.
No hi ha amors impossibles, sinó ocells temorencs que no gosen volar.
El devessall del vent sacseja les branques florides, doblega els canyissos, embolica els amants.
Ell li acarona la cara, gràcil cristall, amb parsimònia infinita. No vol trencar l'encís del primer tacte.
Ella ha emmudit i, absorta en els ulls verds, es mossega el llavi jussà.
Qui podria desfer l'encanteri?
Ella és barca que es gronxa sobre el blau.
Ell marea que s'arbora, volcà a punt d'esclatar.
La mar embogeix enllà dels aiguamolls.
El temps es dissol entre els seus llavis.
No hi ha amors impossibles ni àngels rebels.
Tant de bo fos un miratge.
Ella s'estreny contra el pit amb totes les seves forces.
Ell sospira, somriu i agraeix.
No calen paraules.
No hi ha amors impossibles, sinó somnis malaguanyats.
Els déus no regalen res endebades.
Tinc l'ànima tendra com el lilà.



     

    Dietari de Terradets