El món gira i la sang corre

Hi ha moments en els que penses que no t'has equivocat, que totes les decisions i indecisions de la teva vida han estat encertades perquè t'han menat fins aquí, on et trobes ara, satisfet amb el que tens i amb el que fas. Però no és així. Tu saps millor que ningú que has errat el camí moltes vegades. Tu saps millor que ningú que tot plegat és un regal que no et mereixes. La sort t'ha somrigut. Hi penses aquesta plàcida nit de juliol al jardí mentre els cargols corren sobre la gespa i les estrelles espurnegen enmig de la foscor. Hi penses al costat dels bambús, conscient que no hi ha seguretats absolutes ni certeses definitives. El món gira i la sang corre. Les onades també estimen l'horitzó.

Presentació LCL a Fnac Triangle aquest dimarts 8 juliol a les 19 h.

Divendres plujós

Plou. El cel tot gris llisca cap al sud prenyat de líquides promeses. Núvols que s'allunyen com mentides passades. Núvols que suren i ens salven de la mort. Plou. Pregarem un altre dia perquè l'aigua ompli la riera. Pregarem perquè corrin sempre els caragols. Les serps que dormen al seu cau somien la primavera. Plou. ¿No ho veus? L'amor ens fa millors...

I pensar que jo vaig ser un d'aquests...
Opus Links

Música de fons: The Magic Numbers: Hymn for her

Struggle for life

Un video impressionant que de ben segur entusiasmaria Darwin:

L'he trobat en un enllaç de Can Rafael.

Com que els de Lleida som uns menjacaragols, sovint tenim la necessitat d'endrapar-ne. Avui he preparat una bona caragolada per als amics de Vallromanes. Els he fet de dues maneres: a la llauna i a la catxipanda. Per a llepar-se els dits.

El mal que arriba a fer la religió

Agraït

Sant Esteve

Hem sortit de casa a mig matí amb un sol esplèndid. A partir de Cervera hem trobat boira gebradora. El termòmetre no s'ha mogut dels 0º en tot el dia. Dinar familiar. Ha vingut ma germana petita, que viu a Portugal i té dos criatures: la Núria i l'Adrià. M'ha dit que llegeix cada dia ENTRELLUM perquè és la seva manera de no perdré contacte amb el català. La matrona, per descomptat, ha preparat unes plates de canelons, especialitat de la casa...

Li he dit que els seus canelons són famosos a internet... I ella ha respost que només cuina canelons per als seus fills! D'aperitiu ha fet uns cargols a la gormanta que estaven per a llepar-se els dits:

Com que fotia un fred que pelava, no hem sortit gaire al carrer. Tanmateix mon pare ha insistit a ensenyar-me l'hort. Està orgullós dels seus calçots...

Hem jugat al dòmino. Hem xerrat a l'entorn del foc a terra. La família és un gran invent. Et fa sentir el caliu de pertànyer. Quan hem marxat, la boira seguia allí fora, embolcallant-ho tot. Vaig viure 18 anys amb ella. Em va deixar tocat per sempre. Sense tenir en compte aquests 18 anys boirosos de la meva infantesa i adolescència, és molt difícil comprendre com sóc. De vegades penso que des que vaig marxar de Lleida no he fet res més que buscar la llum...

I el ventríloc esdevingué trapezista