.jpg)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris comunicació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris comunicació. Mostrar tots els missatges
11.11.14
17.4.13
De bat a bat
Sempre he volat en somnis, per això quan veig les imatges d'Alexander Polli no em vénen de nou. M'encanta caminar, sentir la terra sota els peus, però si pogués volar... uffff. Acostumo a pujar a llocs elevats, encimbellant-m'hi amb delit, per tal de poder albirar una panoràmica àmplia del territori. El cim més proper que tinc és el de Sant Salvador, una magnífica talaia des d'on puc abastar amb la mirada el Cap de Creus, l'Empordà i part dels Pirineus. Amb el dia clar l'espectacle és incomparable.
La primavera afegeix llum i color als dies que s'allarguen. La piuladissa dels ocells, els arbres reverdint, la bonior de les abelles, un fotimer d'espàrrecs enguany, el vol de les papallones, la varietat cromàtica de les flors, i aquesta sensació agradabilíssima que et dóna estar amb samarreta i deixar per fi els peus nus, la carícia del sol, les nits més amables.
Tot és millor quan pots obrir la finestra de bat a bat, sense por. Tot és millor quan pots obrir el cor de bat a bat, sense por. La immensa majoria de les relacions humanes són relacions escapçades, temorenques, covardes. Sovint ens quedem a mig camí. Gairebé mai ens donem del tot ni rebem del tot. Hi ha la por, la desconfiança, l'egoisme, l'interès, les circumstàncies i altres qüestions que impossibiliten que la relació esdevingui pura i autèntica, plena. Només quan trobes algú amb qui pots ser tu mateix sense hipocresies, algú amb qui flueixes sense entrebancs dins una relació basada en la comunicació profunda; llavors, si tens la sort de trobar aquesta persona, les portes i les finestres del cor s'esbatanaran de forma natural i sentiràs que val la pena lliurar-se amb alegria, donant el millor de tu mateix...
Hi ha el vol de l'amor les ales del qual són la confiança i la generositat. Siguem primavera i obrim-nos de bat a bat a la vida que ens vol pletòrics i innocents de bell nou.
2.9.09
Mascarades
Internet afavoreix la mascarada. De sobte reps un mail d'algú que no gosa identificar-se i que aspira a comunicar-se amb tu... No saps qui és, si mascle o femella, si ase o si bèstia, si amic o enemic... El cas és que tu li dius que, sisplau, es desemmascari, que doni la cara com la dónes tu... L'emmascarat (o emmascarada) s'hi nega perquè no vol que el (la) coneguis... Ok. A prendre pel cul. Ja fa uns quants anys que navego per aquestes aigües i he vist (i he patit) naufragis de tota mena. Passiu-ho bé.
13.12.07
Un espai de comunicació
"Una nació és un espai de comunicació"
Eliseu Climent
Eliseu Climent
La CATosfera és, a hores d'ara, el principal espai de comunicació digital de què disposem els catalans d'arreu del món. Per cada repetidor de TV3 que clausuren, s'obren 1.000 blogs nous... La tele aviat serà una antigalla que no es mirarà ningú. Internet és el present i el futur. Catalunya serà catosfèrica o no serà. La Revolució Catosfèrica només ha fet que començar...
5.1.07
Decepcions
La vida és un camí empedrat de decepcions. Sempre esperem massa dels altres i els altres sempre esperen massa de tu amb la qual cosa la decepció és inevitable. Després hi ha el maleït mecanisme idealitzador que tergiversa la realitat fins a extrems inimaginables. Poc a poc, amb els anys, vas assumint que la cosa més difícil del món és la comunicació profunda amb els altres; vas acceptant que la teva solitud és substantiva, substancial, indeludible; que qualsevol intent de llençar ampolles amb missatge és completament inútil enmig d'aquest oceà de confusió i banalitat aterridores. La culpa no és de ningú. No hi ha culpables. La teva covardia. El teu egoisme. Les teves contradiccions. Les divergències entre el cos i l'ànima, entre cor i el cap, entre la raó i els sentiments, entre els sentiments i les sensacions, entre el deure i el plaer, entre el present i el passat, entre el poder i el voler, entre el que és anecdòtic i el que és categòric, entre el nucli i els electrons, entre la ficció i la realitat, entre la literatura i la vida... Massa divergències. ¿Quantes vides distintes voldries viure alhora si poguessis? El més important de tot és no enganyar-se. Jo sóc un home sol que es contradiu i que (potser per això) té molts problemes de relació amb els altres. Un home sol que, malgrat tot, té la sort i el privilegi de ser estimat: el regal més immerescut de tots. Sí, la vida és un camí empedrat de decepcions, però no és una merda. Paga la pena viure per a descobrir qui ets, què pots arribar a fer, quin sentit té tot plegat. Paga la pena viure per aspirar a la lucidesa, una lucidesa que mai no serà definitiva, però que t'ajudarà a sobreviure a pesar dels mals moments. El balanç final sempre serà positiu: també de les decepcions se'n pot aprendre.
11.7.06
M'interessa internet...
M'interessa internet com a instrument de comunicació humana. No paro de rebre mails cada dia de lectors i lectores... i flipo. La gent vol ser "amic" teu, et diuen "amic" abans que jo els respongui. Hi ha una necessitat bestial de comunicació. En aquesta puta societat la gent està cada cop més sola (caldria analitzar-ne les causes: l'enfonsament de la família tradicional, mal que li pesi al Papa, etc.) i internet, en certa mesura, ve a suplir el canal o la via a través de la qual cadascú llença la seva ampolla amb el missatge: naveguem per l'oceà virtual a l'encalç de resposta, de sintonies... ¿Què és, sinó, un blog?L'autèntica necessitat rau en el fet que, malgrat la hipercomunicació tecnològica, l'ésser humà del segle XXI està més sol que mai perquè no aconsegueix establir contacte espiritual amb els altres, amb les altres solituds. El materialisme del món actual és tan bèstia que hem esdevingut objectes enmig d'una oferta infinita d'objectes de consum, amb la qual cosa les altres persones (subjectes) han passat a ser també objectes que cal consumir... Això trenca totalment l'esquema clàssic de l'amistad i de la comunicació íntima entre subjectes. L'esperit manca. I no parlo ni de déu ni de religió. Persones buides, objectualitzades, consumibles... La necessitat més imperiosa està en aquesta recerca de l'altre com a ésser significatiu que pugui enriquir-me com a persona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)