Notícies

Vilaweb
UIB

Em segueixen agradant els dilluns

Posta

Hora de la posta. Balconet de l'habitació 406.

Veig es castell de Belver, un pany de blau marí, es bosc de pals de ses velers atracats a port, ses palmeres del passeig, sa murada d'Es Baluard, una colla de pòtols asseguts en un banc bevent cervesa de litre i vi barat, sa primera llum dels fanals, gavines volant en cercles, transeünts amb cara d'esgotament, núvols esprimatxats, ses meves sabates plenes de pols, turons arrodonits, nens baldant-se al parc, un estol d'estornells cercant el jóc, cotxos aturats al semàfor, s'horitzó imprecís d'aquest capvespre a Ciutat de Mallorca...

Veig tot això i em sent partícep d'aquesta trama. Sembla que el vent s'ha apaivagat. Repasso per enèsima vegada el discurs de demà. Me'l sé gairebé de memòria.

Elogi de l'ensaïmada

El vent segueix bufant. Vam veure el partit del Barça mentre sopàvem. Aquest matí hem pujat al nord (via Inca, Llubí i Santa Margarita) fins a Can Picafort, a la badia d'Alcúdia. Hem estat a la nova casa d'uns cosins que treballen a la UIB fent classes i investigant en el camp de la biologia. El cor de Mallorca. Camps de patates i carxofes entre Sa Pobla i Muró. Sembrats verds, ametllers florits, clapes de bosc (alzina, pi), garriga, vinya, garrofers (aquí a la garrofa li'n diuen garroba), llimoners i tarongers carregats de fruits. Ovelles, porcs i cabres pasturant. Molts cicloturistes.

Can Picafort. La mar encrespada. Escumalls a trenc de sorra.

Tornem a Ciutat. Dinem paella amb la família. Som 18 persones.

Demà és el gran dia. Al matí visitarem l'obra de Barceló a la Seu. També vull saludar Ramon Llull a la basílica de Sant Francesc. Al vespre, el lliurament del premi i, després, sopar al Bahia Mediterráneo.

Al llibre que em van regalar ahir, Rusiñol dedica un capítol sencer a la mítica ensaïmada. El titula Elogi de l'ensaïmada. Molt divertit. N'acabo de menjar una de crema. Sensacional.

43

Una ventada de por. El Boeing d'Air Europa tremolava, davallava, semblava una muntanya russa... M'he marejat com una sopa. Peu a terra, he estat a punt de besar-la com fa el Sant Pare de Roma. Encara tinc el cervell emboirat. Encara bufen ràfegues violentes. He vist arbres arrencats de soca-rel i palmeres decapitades. L'hotel Saratoga perfecte. El panorama des de la terrassa és una meravella. Ens hi estarem tres nits. Esmorzo ensaïmada i llet d'ametla a Ca'n Joan de S'Aigo, carrer Baró de Santa Maria del Sepulcre. Havent dinat, visitem la Fundació Pilar i Joan Miró, a Cala Major. Després, fem cap al museu d'Es Baluard. Exposició de Calatrava. L'indret ha estat molt ben restaurat. M'encisa la sala de l'aljub amb les ceràmiques. A la botiga del museu veig el llibre L'illa de la calma de Santiago Rusiñol. Serà el meu regal d'avui. Segons Pla, és el millor llibre de Rusiñol i el millor llibre que s'ha escrit sobre aquesta illa. Posta de sol pel castell de Bellver. S'encenen els llums de la badia. He fet fotos que penjaré quan pugui. No sé on soparem. M'han preparat una sorpresa. Avui faig 43 anys.

El primer gust

Comença un cap de setmana llarg que durarà fins dimarts. M'enduc el portàtil. Intentaré postejar.

Aquesta nit de primers de març sembla molt plàcida i hom sent en l'aire el primer gust de primavera. (JP, XV, 106)

Saló del Sexe CAT

Avui es dóna el tret de sortida al II Saló del Sexe en Català amb una enganxada de cartells. Encara sou a temps de participar al concurs de relats eròtics. Nosaltres farem una presentació de L_OI. Aquí us deixo aquestes declaracions sobre el tema...

Crítics

Sort que tenim Sant Google! La criatura que ha perpetrat la crítica de L_OI avui a l'Avui és un xitxarel·lo que respon al nom de Joan Rico Vidal. Aquí el teniu:

Quina autoritat té aquest passerell (que fa quatre dies estava buscant feina) per a "criticar" un llibre meu? Observeu el seu meravellós currículum: 1r. cicle de Filologia Catalana... No us perdeu les faltes d'ortografia (ámplia, amb accent)... Ah, però que quedi clar que el paio ha llegit Barthes, Derrida, Gil de Biedma i Foix... El tenen a l'Avui de becari en pràctiques? En fi, no cal perdre més el temps. Santa paciència.

Amants del teclat

Joan Carles Girbés de Bromera em fa saber que per fi ha sortit la ressenya de L_OI a l'Avui (un diari que vaig deixar de llegir ja fa temps). El ressenyista (o ressenyador) Joan Rico (¿?) vol demostrar que és un home llegit: cita Barthes i Derrida! No entraré a comentar el que aquest xitxarel·lo s'empatolla sobre el llibre. Gil de Biedma? Foix? Flipo mandonguilles. Suposo que hauria d'estar content perquè, tres mesos després de la publicació, en fan alguna "crítica". El millor de tot, el peu de foto: Toni Ibàñez ha guanyat un premi literari. L'Emma deu treure foc pels queixals. No, Rico, no n'he guanyat 1, sinó que ja en porto 23!

Amants del teclat [PDF]

Altres ressenyes

Josep Pla

Cada estiu llegeixo un volum de l'Obra Completa de Josep Pla, el més gran escriptor català després de Llull. Espero viure prou per a poder llegir-los tots. Sempre que he de viatjar a algun lloc, miro si Pla hi estigué i, com a preparació prèvia per al viatge, llegeixo el que ell va escriure sobre aquell indret. Si encara fos viu, el geni de Llofriu avui faria 110 anys. Sobre la taula tinc el volum XV (pp. 77-142) i el volum XXX (pp.341-531). Entre avui i demà me'ls cruspiré.

Sospites

Sospita dels que t'adulen. Sospita dels que et critiquen. Sospita quan et sentis feliç. Sospita quan et sentis desgraciat. Diguin el que diguin, sentis el que sentis, sospita sempre. Sospita també del teu sospitar.

Provocacions

No provoca qui vol, sinó qui pot. La maduresa és el control de les reaccions; la indiferència la teva millor arma.

Blogografia

M'agradaria perllongar la reflexió encetada per GL al seu post Filosofía, ciencia, literatura...

1. No es tracta de tenir conviccions ni opinions (tot això són àncores), sinó d'avançar en l'obertura mental i senti-mental devers nous horitzons vitals, és a dir, llaurar la llibertat possible.
   
2. La frase: "La literatura es la alternativa política y moral a la filosofía y a la ciencia" és una frase grandiloqüent i falsa. La literatura potser sigui alternativa, però mai política ni moral, perquè es troba més enllà d'aquestes dues servituds.
3. La dicotomia filosofia vs literatura és impertinent perquè (i això GL ho sap millor que ningú) des de Plató queda clar que la filosofia no és res més que un altre gènere literari.
4. Ni la filosofia ni la literatura han d'aportar seguretats. Aquesta és una visió massa cartesiana. El que han de fer és inquietar, desassossegar, estimular, sacsejar, remoure, dinamitar les seguretats establertes.
5. La literatura no busca la veritat. El que la literatura busca és quelcom molt més ambiciós: la bellesa, la llibertat, la immortalitat del Logos...
   
6. Jo no distingeixo filosofia de literatura. Ja fa dies que desconfio de la filosofia acadèmica i de la literatura oficial. Al capdavall, es tracta d'escriure sense renunciar al pensament o de pensar sense renunciar a la poesia. Nietzsche és el gran mestre en aquest sentit.
7. A aquestes altures de segle XXI hauríem d'haver superat qualsevol vestigi religiós. Fa basarda comprovar que encara hi ha gent que té en compte aquestes antigalles.
8. Ni filosofia ni ciència ni literatura... Blogografia!
   

Aura

Sobrevolo el matí amb una aura de silenci. La companya fa: Toni, què tal, no dius res? Responc: Estic entotsolat i afònic. Somriu i se'n va a esmorzar. Jo no esmorzo mai. Abans de sortir de casa em menjo un dàtil. Amb un sol dàtil travesso el desert del matí. Amb una aura de silenci. L'home del temps ha dit que plourà. No vull sentir-me obligat a dir res. Per què ho he d'escriure?

El mar pot esperar

Volia caminar i he tornat a casa amb un bon sarpat d'espàrrecs. Volia caminar i m'he emboscat. Un sol esplèndid. Hauria de ploure perquè tot està molt sec. Volia caminar, però avui no he vist el mar. Un bon sarpat d'espàrrecs acabats de collir i un ou ferrat. Demà caminaré. O demà passat. El mar pot esperar.

Segueixo escoltant Fito & Fitipaldis: Que la tristeza y la alegría viajan en el mismo tren. Todo lo malo y lo bueno caben dentro de un papel. ¿Quieres ver el mundo? Mira, está debajo de tus pies

Primer diumenge de març

De bon matí corregint exàmens de 1r. de BTX. La resta del dia endreçant el jardí. Un jardí abandonat és una cosa tristíssima. Les violetes florides. Els crocus. La gespa. Els bambús. Els rosers llucant. El pit-roig a l'aguait...

Dissabte vinent, dia del meu aniversari, seré a Mallorca. Vaig a recollir el Premi Nadal Batle. He començat a preparar el discurs per a la cerimònia de lliurament que serà el dilluns dia 12 de març a les 20 hores a l'espai A (tercer pis) de la Fundació La Caixa, Gran Hotel. En aquest acte també hi serà present Vicent Partal, que va guanyar aquest premi fa dos anys. La seva obra, editada per la UIB, es titula Periodisme quàntic. Fent periodisme a Internet. L'experiència dels primers deu anys de Vilaweb. Curiós (i llarg) títol que podria adaptar a la meva obra la qual, en comptes de dir-se Catosfera. Ciberdietaris 04_05_06, es podria haver titulat Ciberliteratura. Escrivint a Internet. Els primers tres anys de la meva experiència blogogràfica.

Escoltant Fito & Fitipaldis: Que estoy bien aquí, en mi nube azul, todo es como yo lo he inventado, y la realidad trozos de cristal que al final hay que pasar descalzo...

Set d'horitzó

Canvi de contrasenyes. Ametllers florits de la Segarra. Mon pare fa 71 anys. Encenc el foc. Calçots. Cargols a la gormanta. Carxofes. Escalivada. Corder d'Alpicat. Tertúlia familiar. Posta de sol ponentina. Eclipsi de lluna plena. Eclipsi de Barça. Bon vent i barca nova. Tinc set d'horitzó.....

Discreció

Mai no has de subestimar la intel·ligència dels altres. Fins i tot els imbècils poden aprofitar les teves debilitats. Tota informació que donis, tard o d'hora, pot ser utilitzada en contra teva. La sinceritat no és cap virtut, ans al contrari. La clau de l'èxit és la discreció. Més que pel que dius, vals pel que calles.

Vergonya i indignació

Em sento completament indignat i profundament avergonyit de tenir el DNI i el passaport d'un estat el govern del qual ha claudicat davant el xantatge descarat d'un terrorista detestable. La victòria d'aquest individu repugnant ens deixa a tots més desprotegits.

El cant dels ocells

Cada matí em desperten els ocells. Canten quan encara és fosc. Per què canten? Per a qui canten? Són preguntes absurdes, ja ho sé, com ara preguntar per què escric o per a qui escric...

Sala d'ordinadors

Hora de guàrdia a la sala d'ordinadors amb alumnes de 3r. d'ESO. Elles enganxades a les pàgines de votamicuerpo.com i al messsenger; ells al You Tube (videos de futbol, boxa, gent que es fot d'hòsties...). Els mp3 a tot drap percudint els tímpans. Jo intento corregir exàmens. Sona el timbre. És l'hora de l'esbarjo.