5.7.22

Epicureisme

Avui he escrit això a Twitter:

«Vaig estar uns anys engalipada amb el miratge independentista. Quan tot se’n va anar en orris, me’n vaig anar a viure a Manhattan. Vaig tornar enmig de la farsa covidiana. Ara visc retirada a l’altíssim Empordà, em cago en els polítics i faig un hort de puta mare. El món s’acaba.

Vull dir el món que coneixíem, el capitalisme salvatge globalista, que ha col·lapsat perquè estava basat en l’especulació financera i en el colonialisme manu militari, però tot té un límit, i els imperis decauen...

El meu consell (epicuri): fuig de la ciutat, passa de la política, crea el teu jardí-hort, envolta’t d’amistat (filía) i cerca el plaer intel·ligentment

Si pots tenir vistes al mar millor»

He fet una síntesi dels darrers anys, els millors de la meva vida, sobretot a partir de 2009, quina dècada prodigiosa! 

Gaudeixo de vistes al mar d’ençà el 2015. La Mar d’Amunt no és l’Empordà. No ho és perquè geogràficament hi ha una barrera: la serra de Verdera. A partir del castell de Quermançó s’entra en una altra dimensió, ben desconeguda. Millor!