3.7.22

Juliol estrany

Potser el meu pitjor defecte és la impaciència: voler el resultat de seguida, ser incapaç de gaudir del procés... 

De fet, en tinc una bona pila, de defectes, a banda de l’atabalament i les presses. 

Detesto la paraula «demà», sóc presentista. Sempre penso que demà estaré mort i, si no ho faig avui, hauré perdut l’oportunitat. El cas és que l’endemà encara sóc viu, ja veus...

Hi ha tres coses que m’entusiasmen, i les tres tenen a veure amb el menjar: menjar cony, menjar cireres i menjar xocolata. L’ordre dels factors no altera el producte. 

Abans m’agradava escriure. Ho tinc molt deixat. 

Com que el món s’acaba, em prenc aquest istiu com el darrer. Si llencen un mísil no m’enxamparà, procuro evitar les ciutats. Si baixen els extraterrestres, els aniré a buscar. La curiositat és un altre defecte que tinc. 

Les dones sempre s’han enamorat de la meva Energia. Després, quan han intentat entomar-la, no han reeixit, han fracassat. Com les lluernes amb la llum, han acabat socarrimades. Jo les empaitava i elles feien el que podien per entomar-me. La conclusió és que sóc excessiu, inentomable, i no em refereixo solament a l’aspecte sexual, que també...

Empaitar i entomar: vet aquí el Yang Yin, la quadratura del cercle, viciós o virtuós, depèn.