El relat ho és tot. Més que els fets, més o menys memorables, lo important és com els expliques, com te’ls expliques a tu mateix i als altres: la teva història única i irrepetible.
He viscuts tantes vides dins la Vida, com una matrioixca que no s’acaba mai. Potser la mort sigui l’obertura d’una altra nina...
He fet molts papers de l’auca. Aquí rau la gràcia, l’encís, en la varietat i la diversitat de les possibilitats humanes, que no sempre siguem el mateix ni fem sempre la mateixa activitat.
Aquesta és la raó per la qual m’agrada tant viatjar. Si la vida és viatge, o sigui, canvi, mutació, metamorfosi, ja sóc feliç. La novetat, a qui no li agrada? La sorpresa que sadolla la curiositat. No saber què et trobaràs demà, on aniràs a raure.
Es fa fosc al bosc. Algú ha ampliat el Cercle. Ha posat més troncs al voltant, de manera que ja comença a semblar una espiral. És un treball col·lectiu i anònim. Sempre que hi torno em trobo coses noves. Les beceroles foren el 2017. Ara ja té vida pròpia. M’encanta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada