La dialèctica entre indivial i grupal no se’m dóna bé. Guanya la força centrífuga, encara que sovint es puguin produir situacions centrípetes, re-unions més o menys reeixides. Em passa amb la societat i també amb la parella...
El dia d’ahir va rebre la interferència de la «pénurie de l’essence» a les benzineres franceses. No hi ha combustible arran de la vaga dels treballadors de les refineries.
Una part del grup ha hagut de quedar-se a dormir a l’Hostaleria de la Santa Bauma perquè no teníem prou vehicles per a baixar al càmping. Veurem com evoluciona el tema avui dilluns. Nosaltres disposem encara de mig dipòsit a la Liberty, suficient per a tornar a casa (a 400 km d’aquí)
La lluna plena ha fet de les seves. El guia del pelegrinatge ens està decebent. És brasiler. Regna la improvisació i el caos (sota l’aparença del fluir adaptant-se als esdeveninents). Tot plegat és un exercici o potser un joc. Veurem.
Ahir vam intentar atènyer la Gruta dels Ous, però vaig errar el camí. Em seguien 4 dones.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada