23.7.15

Barret de palla


La platja es va buidant. Aviat quedaran només l'aigua, el sol ponent, el vent, els núvols, la sorra i un poeta amb barret de palla i ulleres de sol Ray-Ban. 

La pregunta (im)pertinent és: Amb qui has fet l'amor per darrera vegada? La majoria de respostes seran: Amb mi mateix(a). De fet, fins quan fem l'amor amb un altra persona, és amb nosaltres que el fem a través seu. 

Estimeu-vos, abraceu-vos, sentiu-vos orgullosos de ser com sou... I, després, si s'escau (i sempre s'escau), estimeu els altres: humans, animals, vegetals, minerals, siderals, éssers angelicals i divinals... 

Quan s'acaba la bateria del mòbil és quan comences a comprendre que el mòbil no és tan necessari...

En realitat, necessari-necessari hi ha poques coses que ho siguin: l'aire que respirem, un glop d'aigua... L'amor no és necessari, i si ho és, aleshores no és amor, sinó dependència. Jo depenc de l'oxigen, de l'aigua, de fer un mos... però no puc dependre de tu. Estimar-te no és necessitar-te. 

Estimar-te és agrair que existeixis, que siguis com ets, respectar-te infinitament, adorar l'ésser preciós i diví que es manifesta en tu. Estimar-te és comprendre que som el mateix, encara que els cossos ens separin. O encara penses en termes de dualitat i polaritat?

No, no et necessito pas, però sempre va bé saber que hi ha algú que t'espera amb els braços oberts, amb el cor obert, amb l'ànima oberta, una dona valenta que no té por de lliurar-se al misteri de l'amor veritable...

Viatgem per a tornar i tornem per a marxar. Les ales no són ales sense arrels, i nosaltres (meitat arbres, meitat àngels) caminem descalços per una platja deserta cercant petxines buides i trossos de fusta que el mar ha polit a còpia de rebregar-la entre roques i onades... 

La marieta s'ha quedat a viure al meu braçalet. Arrecerada del vent, s'hi troba a gust. 

Passen trens. A la platja de la Balena de Seta s'hi està la mar de bé. Quan no quedi ningú tocaré el tambor... El vent s'endurà l'eco mar endins... cap a tu...

Estimar-te és estimar-me més, ser millor gràcies a tu. Per això tornaré. No ho dubtis. 

Els assassins sempre tornen al lloc del crim.

2 comentaris:

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

ho he fet, vora el ripoll ahir vaig apilar unes quantes pedres, i... saps aquest mati algú n'havia apilat unes quantes més al costat.

Toni Ros ha dit...

Ara sí que has begut oli :) Benvingut al club del apiladors (stoners) oooooOooooo0000oooo