16.9.17

No serem pas covards

És un matí plujós de dissabte. Obres els ulls i descobreixes que les ombres del passat tornen amenaçadores. L'enemic vol demostrar que mana amb accions contundents, amb les armes de sempre: la mentida i la por. És el poder, idiotes! Tu mires el cel i esbrines el futur. Quan els somnis tenien el color de la primavera i els nens jugaven a fer castells de sorra. Som un poble indestructible. La sang és un riu que bull. Banderes que onegen. Estels i resistència. No, no serem pas covards en l'hora suprema. Més enllà de l'individualisme que cerca la minúscula seguretat. Vivim per a defensar el que som contra la tirania totalitària. Viure és comprometre's. Arriscar. Creure. Confiar. Alliberar-se. No hi ha llei que pugui prohibir els batecs d'un poble, els mots i la rialla. Som i serem. Per sempre. 

3 comentaris:

Anònim ha dit...

No hay humo si antes no ha habido fuego. Luego, a pesar de que el incendio se haya extinguido, continúa habiendo humo durante un tiempo más o menos largo.

Hoy pongo rumbo a una nueva etapa de mi vida que espero me haga crecer espiritualmente.

Un abrazo,


Javier

Toni Ros ha dit...

Toda la suerte del mundo y que los dioses te acompañen en tu singladura.

Anònim ha dit...

los dioses y los demonios están dentro de uno mismo

Qui obra bé no ha de tenir por de res

Un abrazo,

Javier