23.6.17

De Tintagel a St Ives

 


Port Isaac, Polzeath, Padstow, Trevose Head, Bedruthan Steps, Newquay, St Agnes, St Ives... Poblets de pescadors, platges amb surfistes, caminada fins al far, caminada fins als penyasegats, carreteres estretes (narrow), vent de mar, racons amagats, pau infinita...


Totes les matrícules són angleses, sobretot gent gran. Mengen fatal: fish & chips, sandvitxos, les cakes les fan bones. El te el prenen al saló (tea room) i la cervesa al jardí (beer garden). La paraula INN significa lloc per a menjar i dormir (B&B: llit i esmorzar). 


No he vist cap anglesa maca. La majoria pateixen un sobrepès alarmant, deu ser la dieta i la constitució britànica-cèltica. Ells, bevedors de cervesa, tenen un aspecte rude i esverat. Per ara, les dones més bufones que he vist viuen a Holanda, Dinamarca, països nòrdics... sense desmerèixer algunes brasileres (i no em refereixo només a les mulates). Jo només observo i intento ser una mica objectiu. Hahahahaha Rsrsrsrsrs


Ha tornat a sortir el sol, però el vent de mar (SE) no cessa. 


Molt fan del navegador quan (com si em conegués) decideix desviar-me per carreteres que, més que secundàries, semblen terciàries o quaternàries en les quals si et trobes un tractor (i aquí els tractors són enooormes), ja has begut oli i vinagre. Sort que la Caddy té el seu propi àngel de la guarda. Què he de dir, de la màquina més perfecta i acollidora que he tingut mai. O és ella, la que em té a mi? Ja fa 3.000 km que vam deixar Cap Ras...


Parlen molt de pressa, faig veure que els entenc. Cinc anys d’Escola Oficial d’Idiomes no t’asseguren res, un títol i gràcies. Són correctes, seriosos, un pèl tibats. Bona gent. “Be good”, m’ha dit un gentleman avui, després d’una conversa sobre quina és la millor cervesa, que és com parlar del sexe dels àngels. Al final, la conclusió que n’he tret és que millor beure te o suc de poma.


Sóc feliç sentint-me estranger. Estar de pas i saber que mai més tornaràs a aquests llocs. Te’ls imagines a l’hivern i tremoles. Badar davant del mar, assegut en un banc (està ple de bancs amb plaques que porten el nom de les persones a les quals estan dedicats). No tenir pressa. No esperar res. Sóc feliç aquí, avui, demà Déu dirà, perquè la felicitat no depèn de l’escenari, sinó de quelcom més íntim i essencial... Més que d’estar aquí o allà, es tracta de SER, de ser qui volem ser, de ser espontanis, autèntics, naturals...


Una puta gavina (fucking gull) m’ha furtat mig panadó (cornish pasties) d’espinacs i ricota que havia deixat sobre el banc... Apa, per badar! Quina velocitat! Que t’aprofiti el sopar!


Passaré la nit de Sant Joan amb vistes al St Michael's Mount (la versió cornish de l'homòleg francès). Bona revetlla! Demà arribarem al finisterre...