Sampa és una ciutat infinita, de pluja i vent, amb postes de sol meravelloses.
Que després aparegui un esverat amb una pistola a la mà i, al mig del carrer, perpetri un tiroteig, és una cosa secundària, que depèn de les estadístiques segons les quals et pot tocar o no, avui o demà passat. Mentrestant, fas veure que la teva vida importa i participes en festes i visites museus i etcètera.
Lo mateix passa a Europa, on qualsevol dia en qualsevol indret cèntric d’alguna capital, pot esclatar una bomba o un vehicle pot atropellar-te en nom d’Al.là.
A mi m’agrada viure al camp o davant del mar, per una qüestió de salut i de calma. Les ciutats estan fetes per als suïcides.
Sampa és pluja i vent i carnaval i massa gent perduda en el laberint de la infelicitat.
El verd dels arbres em recorda que existeix la salvació. Quan tot acabi i torni a començar.
