Retrobo Stefan Zweig. Hi ha un monument que el recorda a prop de la Praia do Porto da Barra, més avall del Fort de Santa Maria. És un monòlit amb la seva cara i una explicació.
L’intel.lectual jueu d’origen austríac va acabar el seu exili en aquestes terres, i està enterrat a Petrópolis, on es va suïcidar el 22-2-1942 juntament amb la seva dona Lotte mitjançant una sobredosi de Veronal.
A la declaració que va deixar escrita diu:
"Trobo que és millor acabar en un bon moment i dempeus una vida en la qual la tasca intel·lectual ha significat el gaudi més pur i la llibertat personal el bé més preuat sobre la Terra"
Per a ell, Brasil seria lo més semblant al paradís i (traduint el títol d’un seu llibre) una terra de futur. El futur que Europa havia sacrificat amb el nazisme.
Les dues coses més sagrades: el pensament i la llibertat, unides en aquest lliurepensador el qual, malgrat el seu obligat nomadisme desarrelat (heimatlosen Wanderns), aconsegueix esdevenir un far que il.lumina una de les èpoques més fosques de la història occidental.
Ubi bene, ibi patria. Som del lloc on ens sentim feliços. Aquesta és la veritable Heimat.
Retrobar Zweig avui em reconforta. Lliure i feliç, segueixo endavant en el meu exili particular...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada