Naturalíssima

Naturalíssima (restaurant vegetarià)  

Número 1 a Tripadvisor

Menú de jantar (sopar):

- Suco de melão, uva, gengibre i canela

- Escondidinho de abóbora (carbassa), quinoa, legumes e curry

- Sorbete vegano de amendoim (cacauet)

La cambrera és xilena (Melissa). Veu el meu tattoo i diu: Isla de Pascua! Li pregunto si hi ha estat i respon negativament. Parlem...

Letícia és la creadora d’aquest restaurant. Cabell curt, alto astral, de Belo Horizonte (MG), fa 12 anys que és vegetariana, i un any i mig que va engegar aquest projecte. Parlem...

El cardapio (carta) té coses interessants: sucos prensados a frio, caldos, saladas, suchás, tapioca (crepioca), wraps, escondidinhos, bolos, smoothies, açaí, sorbetes...

Costa trobar vegetarians en el país del churrasco (amb permís d’Argentina). La delicadesa dels éssers vegetarians no té res a veure amb la vibració agressiva dels carnívors. Es tracta de desenvolupament espiritual, de consciència. Si som el que mengem, no podem menjar qualsevol cosa. En realitat, hauríem de menjar menys quantitat i cercar per damunt de tot la qualitat. L’aire que respirem i els aliments que mengem són la base de la salut física i de la salvació anímica. Després estan els pensaments, els sentiments i els relacionaments...

Banda sonora amb música de Costa Rica (Calle 13): “Ahora los sueños son reales porque se sueña despierto, tenemos la barriga llena de mariposas...”

A la paret hi ha un quadre penjat on hi ha escrit en majúscules aquesta frase: TENHO EM MIM TODOS OS SONHOS DO MUNDO. Reconec el vers, el poema i l’autor. Pessoa, al principi de Tabacaria:

“Não sou nada.

Nunca serei nada.

Não posso querer ser nada.

À parte isso, tenho em mim todos os sonhos do mundo”

La sortida onírica, poètica, l’escapatòria que ens resta davant la realitat indiscutible de la nostra nimietat metafísica: no som res, però podem somiar-ho tot, i aquest TOT és allò que ens fa humans i, àdhuc, divins. La creativitat. 

Dues connexions: Rapa Nui i Pessoa. Tela. Letícia vol dir Alegría en llatí. Estic molt alegre per aquestes troballes. Demà hi tornaré. Obren a les 15:30. Ara me’n vaig a passejar una mica i a escoltar els músics del carrer. 

La vida és màgica si li deixes portar la iniciativa. Ho volem controlar tot, sempre anem a la defensiva, tibats, porucs... I així no vivim el que podríem viure. Només si confiem i ens deixem anar, la vida en regala experiències extraordinàries.