2.1.18

Sampa

Es tracta de sentir el vent a la pell, deixar que els núvols s’allunyin suaument, esperar que la nit reuneixi els cossos i que la lluna ompli la cambra amb la llum més íntima. 

Es tracta de dir i de callar al mateix temps, deixar que el silenci nodreixi l’ànima, esperar que la vida s’endugui el dolor i ens porti plaer, si més no la placidesa, la serenor, el batec de pau enmig de la humana guerra. 

Es tracta de ser allò que som sense estrafer el gest ni somiar quimeres, conscients de la fugacitat de tot el que existeix sota la innúmera munió de les estrelles. 

Trata-se de sentir o vento na pele, deixando as nuvens se afastar suavemente, aguardando a noite para reunir os corpos e a lua encher o quarto com a luz mais íntima.
Trata-se de dizer e calar ao mesmo tempo, deixando o silêncio nutrir sua alma, aguardando a vida levar a dor e trazer prazer, pelo menos a placidez, a serenidade, a paz batendo no meio da guerra humana.
Trata-se de ser o que somos sem um gesto estranho nem sonhar com quimeras, conscientes da fugacidade de tudo o que existe sob a inumerável multidão de estrelas.