11.12.14

Vida nòmada

 

Costa tant, alliberar-se dels objectes que ens han fet companyia aquests anys pretèrits! En el meu cas, són els llibres, la creu més pesada. Cada mudança intento treure'm de sobre alguna capsa més (no compto els volums, sinó les capses). Ara que, per enèsima vegada, torno a empaquetar-los, rumio les possibles destinacions: uns aniran al contenidor blau, altres a la biblioteca pública, la resta els repartiré en cases d'acollida literària (hi ha persones que disposen d'espai). Jo no en vull, de llibres. Si són de paper, quan els acabo de llegir, els regalo. M'estimo més els ebooks. La vida nòmada del pelegrí existencial només és viable amb el benentès de la lleugeresa. No m'interessa el que no cap a la motxilla i, a tot estirar, a l'interior de la Caddy (la meva nova companya de viatge). Tota la puta vida acumulant objectes i ara malda que maldaràs per a desprendre-te'n. Quina ironia, oi? Ens sobren possessions i ens manca simplicitat, senzillesa, autenticitat. Ens manca, en definitiva, llibertat. Allò que ocupa espai i pesa s'oposa al nostre avenç. Per cert, ¿algú vol els 46 volums de l'obra completa de Josep Pla o les obres completes de Freud, correspondència inclosa?

    14 comentaris:

    Anònim ha dit...

    Pensaba regalarte un día el "Así hablo Zarahustra", en la versión alemana de 1945. Ahora creo que está de más. De todos modos, ahí la tengo para cuando la quieras.

    Vivir con poco equipaje, desnudo, sin apegos y con una mirada limpia ante todo y todos. Fiel reflejo de que nuestra alma está en paz.

    Javier

    Anònim ha dit...

    Por cierto, muy guapa la Caddy. Cojonuda, con perdón, para lanzarte por el mundo y recorrer todo tipo de caminos, de ver todo tipo de paisajes. Tengo envidia sana de ti.


    Javier

    Toni Ibanez ha dit...

    Se agradece, amigo, la intención del regalo bibliófilo, pero el Zarathustra fue mi obra de cabecera muchos años (me lo sé de memoria en versión original) y ahora pretendo olvidarlo... Queda una cierta nostalgia por las obras de Federico (las guardo todas en una caja que todavía no regalo). Lo mismo me pasa con Pessoa, Hesse, Céline, DH Lawrence, Henry Miller... En cambio, Pla y Freud son enanos a su lado.

    La Caddy (Tramper) dispone de una cama detrás en la que caben 2 personas... O sea que ya lo sabes :)

    Abrazote

    Anònim ha dit...

    Perdoneu-me si ho trobeu excessiu però no veig dos homes dormint en una Caddy! Digueu-me sexista però dues dones poden compartir aquest espai però dos mascles, no ho veig!

    Torno a demanar perdó per si em passo però estàs una mica pesadet Toni amb lo de la llibertat. Buff! Canses. Algú ho havia de dir. Amb tot el carinyo...

    Anònim ha dit...

    Ja era hora que algú digués les coses pel seu nom! El Toni es passa tot el sant dia omplint-se la boca amb la paraula "llibertat" (és el seu mite) i, en canvi, no para de contradir-se. En aquest post és flagrant: resulta que, per una banda, es vol "alliberar" dels llibres i, per l'altra, es compra una Caddy... En què quedem? Saps que avui ets menys lliure que ahir? T'ho has plantejat això? Una cosa és que parlis de motxilles i un altra és parlar de cotxes. Tu sabràs el que fas, ets "lliure" de regalar els llibres i comprar lo que et roti, però no amaguis les teves contradiccions. Com a predicador grinyoles.

    Lo de dormir dos masclots junts ho trobo delicat, certament. El lesbianisme sempre queda més fi.

    Vogelfrei ha dit...

    Els detritus de Pla i de Freud te'ls pots quedar. Quin parell de pesats! Jo el que vull és la Caddy, que "ocupa espai i pesa" :) Me la deixaràs?

    Aurèlia ha dit...

    I no heu considerat la possibilitat de dormir heterosexualment? Vull dir, el Toni i una femella... Ho dic perquè jo m'hi ofereixo, amb tot carinyo...

    Toni Ibanez ha dit...

    Hi hagi pau, família. Anem a pams.

    1- Jo mai he negat que sóc un ésser contradictori. Precisament en això baso la "llibertat" (poso cometes per tocar la pera). Només si em contradic tinc opcions, possibilitats. Els que mai no es contradiuen són esclaus del seu dogmatisme, de la seva "integritat" (tocant la pera i la poma). Detesto la gent "coherent".

    2- Hi ha mites i mites. A mi el mite de la "llibertat" (ara toco el préssec) em posa moltíssim, més que res per a fer ràbia als altres, als que estan ben collats, els que em tenen ""enveja sana"" (dobles cometes per a tocar la xíndria). Per arribar a ser Buda cal ser lliure.

    3- La Caddy no la deixo. En principi hi dormiré sol. O millor dit, dormirem junts, ella i jo, o jo dins d'ella... Serà una relació molt íntima. Jo la conduiré i ella m'acollirà maternalment en el seu úter... Und so weiter, very weiter...

    4- M'encanta quan els lectors es posen estupendos i se sinceren i m'ataquen sense embuts. Si no fos per vosaltres, aquest blog seria una coseta molt avorrideta. Gràcies de tot cor

    NINA ha dit...

    M'agrada molt dir això: l'enveja no és mai sana, és ENVEJA.
    ENVEJA: Ganes de tenir una cosa que té un altre, odi, ràbia que se sent contra algú que té una cosa que nosaltres no tenim.

    Anònim ha dit...

    Estimat Toni, per arribar a ser Buda, dubto que s'hagi de ser lliure. En tot cas, s'ha de ser humil, qualitat que deus anar una mica mancat.

    Toni Ibanez ha dit...

    Efectiviwonder: no hi ha "enveja sana", com tampoc hi ha "gelosia sana" o "odi sa"... La salut (i la salvació) està en la positivitat, en l'agraïment, i no pas en l'egoisme.

    Toni Ibanez ha dit...

    Sobre la humilitat què vols que et digui... Està sobrevalorada. Considero que has de ser conscient que els mèrits no són teus, sinó que has rebut molta "ajuda" (família, educació, àngels, Déu...) Per la qual cosa, cal donar gràcies i repetir sense parar el NON NOBIS, DOMINE, NON NOBIS, SED NOMINE TUO DA GLORIAM

    Anònim ha dit...

    Como de un comentario sano, se ha estirado tanto la cosa...Siempre queremos ver en clave sexual las relaciones...olvidándonos del compañerismo, la camaradería. Haces bien en desprenderte de Freud.

    La libertad es una palabra hueca, que como todas las palabras se llena con las actitudes y acciones de cada uno. La libertad se siente. Uno puede sentirse libre y dichoso en sus ataduras, y otro puede sentirse esclavo en su soledad por tiempo que disponga. La libertad va íntimamente relacionada a hacer lo que uno quiere, sin sentirse obligado a hacerlo. Es la consciencia plena de tu propia elección,

    Envidia sana en cuanto a que no es malintencionada, puede que la expresión este mal utilizada y debía haber dicho: Me alegro por ti si es lo que quieres, dedicar todo tu tiempo a lo que tu quieres.

    La Caddy no la veo como una posesión, sino como un medio para satisfacer tus propósitos. Es como el dinero, la comida o un velero para el que le gusta navegar por las azules aguas del Mediterráneo. Son medios para recorrer caminos, ver paisajes y conocer personas, nacer y renacer en tus propósitos vitales. Medios para la dicha si se saben utilizar.

    Me gusta la variedad de comentarios de este post en particular y de este blog en general. Hoy me he reído mucho y siempre me lo paso bien, aprendo de todos los comentaristas y de ti, y me gusta. Me encanta tu forma de escribir, clara pero con mucho estilo.

    Coincido con los ebooks, hace tiempo que es mi única forma de lectura, incluso en lo profesional. Pese a reconocer que su uso es dañino para los ojos. Pero esos libros viejos tienen su historia, sus afectos y por eso nos cuesta tanto despojarnos de ellos. Han sido guía en nuestro aprendizaje y partes importantes de nuestra vida. Desprendernos de ellos es como desprendernos de una parte de nuestra historia, de nuestra vida.

    Un abrazo,


    Javier

    Toni Ibanez ha dit...

    Peazo comentario, Javier! Como rúbrica a todo lo dicho, es perfecto, nada que añadir. Como siempre, mil gracias.