Costa tant, alliberar-se dels objectes que ens han fet companyia aquests anys pretèrits! En el meu cas, són els llibres, la creu més pesada. Cada mudança intento treure'm de sobre alguna capsa més (no compto els volums, sinó les capses). Ara que, per enèsima vegada, torno a empaquetar-los, rumio les possibles destinacions: uns aniran al contenidor blau, altres a la biblioteca pública, la resta els repartiré en cases d'acollida literària (hi ha persones que disposen d'espai). Jo no en vull, de llibres. Si són de paper, quan els acabo de llegir, els regalo. M'estimo més els ebooks. La vida nòmada del pelegrí existencial només és viable amb el benentès de la lleugeresa. No m'interessa el que no cap a la motxilla i, a tot estirar, a l'interior de la Caddy (la meva nova companya de viatge). Tota la puta vida acumulant objectes i ara malda que maldaràs per a desprendre-te'n. Quina ironia, oi? Ens sobren possessions i ens manca simplicitat, senzillesa, autenticitat. Ens manca, en definitiva, llibertat. Allò que ocupa espai i pesa s'oposa al nostre avenç. Per cert, ¿algú vol els 46 volums de l'obra completa de Josep Pla o les obres completes de Freud, correspondència inclosa?
Comentaris
Vivir con poco equipaje, desnudo, sin apegos y con una mirada limpia ante todo y todos. Fiel reflejo de que nuestra alma está en paz.
Javier
Javier
La Caddy (Tramper) dispone de una cama detrás en la que caben 2 personas... O sea que ya lo sabes :)
Abrazote
Torno a demanar perdó per si em passo però estàs una mica pesadet Toni amb lo de la llibertat. Buff! Canses. Algú ho havia de dir. Amb tot el carinyo...
Lo de dormir dos masclots junts ho trobo delicat, certament. El lesbianisme sempre queda més fi.
1- Jo mai he negat que sóc un ésser contradictori. Precisament en això baso la "llibertat" (poso cometes per tocar la pera). Només si em contradic tinc opcions, possibilitats. Els que mai no es contradiuen són esclaus del seu dogmatisme, de la seva "integritat" (tocant la pera i la poma). Detesto la gent "coherent".
2- Hi ha mites i mites. A mi el mite de la "llibertat" (ara toco el préssec) em posa moltíssim, més que res per a fer ràbia als altres, als que estan ben collats, els que em tenen ""enveja sana"" (dobles cometes per a tocar la xíndria). Per arribar a ser Buda cal ser lliure.
3- La Caddy no la deixo. En principi hi dormiré sol. O millor dit, dormirem junts, ella i jo, o jo dins d'ella... Serà una relació molt íntima. Jo la conduiré i ella m'acollirà maternalment en el seu úter... Und so weiter, very weiter...
4- M'encanta quan els lectors es posen estupendos i se sinceren i m'ataquen sense embuts. Si no fos per vosaltres, aquest blog seria una coseta molt avorrideta. Gràcies de tot cor
ENVEJA: Ganes de tenir una cosa que té un altre, odi, ràbia que se sent contra algú que té una cosa que nosaltres no tenim.
La libertad es una palabra hueca, que como todas las palabras se llena con las actitudes y acciones de cada uno. La libertad se siente. Uno puede sentirse libre y dichoso en sus ataduras, y otro puede sentirse esclavo en su soledad por tiempo que disponga. La libertad va íntimamente relacionada a hacer lo que uno quiere, sin sentirse obligado a hacerlo. Es la consciencia plena de tu propia elección,
Envidia sana en cuanto a que no es malintencionada, puede que la expresión este mal utilizada y debía haber dicho: Me alegro por ti si es lo que quieres, dedicar todo tu tiempo a lo que tu quieres.
La Caddy no la veo como una posesión, sino como un medio para satisfacer tus propósitos. Es como el dinero, la comida o un velero para el que le gusta navegar por las azules aguas del Mediterráneo. Son medios para recorrer caminos, ver paisajes y conocer personas, nacer y renacer en tus propósitos vitales. Medios para la dicha si se saben utilizar.
Me gusta la variedad de comentarios de este post en particular y de este blog en general. Hoy me he reído mucho y siempre me lo paso bien, aprendo de todos los comentaristas y de ti, y me gusta. Me encanta tu forma de escribir, clara pero con mucho estilo.
Coincido con los ebooks, hace tiempo que es mi única forma de lectura, incluso en lo profesional. Pese a reconocer que su uso es dañino para los ojos. Pero esos libros viejos tienen su historia, sus afectos y por eso nos cuesta tanto despojarnos de ellos. Han sido guía en nuestro aprendizaje y partes importantes de nuestra vida. Desprendernos de ellos es como desprendernos de una parte de nuestra historia, de nuestra vida.
Un abrazo,
Javier