Et diré la veritat encara que no t'agradi. Te la diré clar i català. Si no te la digués, m'equivocaria. Si no te la digués, el nostre amor seria coix i manc. Podria callar i fer veure que tot és perfecte. Podria callar i maquillar una mica més la màscara. Et diré la veritat encara que m'engeguis a pastar fang. Diuen que les veritats fan perdre les amistats, però tu i jo no som amics, sinó molt més. Per tant, escolta:
Fins que no et decideixis a viure veritativament no seràs lliure ni seràs feliç.
- Què vol dir "viure veritativament"?
- Viure sense una doble vida, sense mentir, sense amagar, sense fer comèdia, sense hipocresia, sense fer mal a ningú, sense contradiccions, sent una persona íntegra, autèntica...
- O sigui, viure sol, com un ermità...
- Per què ho dius, això?
- Perquè si vius en societat és impossible viure com tu dius. La societat està basada precisament en aquesta premissa: la veritat no pot ser mostrada mai del tot, com les cartes en el joc... si vols guanyar, clar.
- La vida no és un joc.
- Però tu vols guanyar, oi?
- Guanyar què? Jo el que vull és no perdre'm....
- Mai ningú no s'ha perdut. Tot és veritat i camí... Saps qui va dir aquesta frase?
- No.
- Ah. I ell va viure veritativament?
- Jo diria que no...
- Per què?
- Perquè va confiar massa en les paraules, i les paraules no són la veritat de la vida...
- Una mica ermità sí, que ho va ser...
- Va viure sol, però molt ben acompanyat per les paraules i el seu desassossec...
- I doncs?
- Doncs res. Que és complicat...
- Que és complicat què? Viure veritativament? Ser lliure? Ser feliç? Entendre Pessoa?
- És complicat trobar la senzillesa, malfiar-se de les paraules, deslligar-se dels lligams, aturar-se un moment, respirar fons, mirar l'horitzó i confiar que tot anirà bé...
- I tot anirà bé?
- Ho dubtes?
- No, la veritat.
Comentaris
D'altra banda, com podria dir-t'ho? Utilitzem tan sovint els signes d'exclamació i els emoticons que mostren sorpresa que ja perden el seu valor... Ho intentaré: és un post molt original!!! M'ha agradat molt!!! Molt diferent dels que has fet fins ara (que jo recordi...), i no em refereixo només a la forma. Sembla que estiguis en una altra etapa Toni...
Si és així que la nova etapa et porti fruits i tingues en compte que les complicacions que esmentes són inherents a la vida i al creixement.
Tot anirà bé!
Sobre guanyar o perdre, em remeto a l'Evangeli (Mt. 16,26): ¿De què ens serveix guanyar el món si perdem l'ànima?
Viure de veritat (ja el fet de viure es veritat) es davant de tot alliberar-sé de les il.lusions que nosaltres mateixos creem per auto-enganyar-nos.
Ningu escull viure...el nostre origen mai es una decisio propia. Si ho pot ser la nostra vida. Son les nostres eleccions les que donen o treuen sentit al que fem.
Shen ruen
Òscar, lo de l'alçada espiritual no ha de contradir-se necessàriament amb ser feliç (a no ser que siguis cristià i pensis que aquest món és una vall de llàgrimes on hem vingut a patir).
Insisteixes molt en la "ficció"... Pessoa fingia que fingia, és a dir, va ser un pobre desgraciat humanament parlant. La lucidesa no sempre va acompanyada de saviesa i acostuma a portar decepció, desengany, pessimisme.
Què és la veritat? Molt fàcil: l'adequació entre tu i la realitat, és a dir, la naturalitat, és a dir, la no-ficció. Per això viure literàriament no és viure veritativament.