1.9.22

La novetat

Si alguna cosa ens estimula a viure és la novetat, les novetats. No hi ha res més depriment que les rutines i els hàbits previsibles. Avorrir-se hauria de ser pecat mortal, atès que la vida ens ofereix infinites possibilitats, i és de rucs no desenvolupar-les, no aprofitar-les. És com tenir diners i no gastar-los! 

Potser direu: deixa’t d’històries, lo millor és la seguretat que et proporciona la zona de confort, saber a què atenir-te, tenir control del teu món particular, sense riscos ni aventures incertes...

Discrepo. Direu potser: no tothom pot permetre’s el luxe d’anar canviant cada dos per tres (de feina, de casa, de cotxe, de parella, etc), que tot això costa diners, saps?

Discrepo. La novetat no ha de comportar necessàriament una despesa econòmica. Em refereixo als canvis més interns, a la teva manera de fer, de ser, d’estar en el món...

Fugiu de la monotonia, sisplau. No esmorzeu cada dia lo mateix, per molt que us agradi. No aneu de vacances sempre al mateix lloc. No repetiu patrons. Lo fàcil és no ser creatiu, deixar-endur per lo de sempre. Així empobriu la vostra riquesa experiencial, retalleu les ales que us permetrien volar ben lluny...

Lo nou com a categoria. Aprendre sempre, buscar sempre, estar sempre obert a vivències insòlites, no convertir-se en un fòssil endurit, impenetrable. 

Ara que iniciem una nova etapa en una casa nova, ara més que mai, hem de saber inventar nous camins, noves connexions, nous relats que ens condueixin cap a noves dimensions...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Discrepo. Quina necessitat d'obrir els ulls als pobrissons que no saben viure. Hi ha moltes maneres de ser i estar al món. Respecte al ritme de cadascú. I compassió.