Hi haurà la mar i el cel obert
– Sempre –
A voltes tardoreja
És un instint incert
L’oblit dels homes
Que morin totes les reines i els reis i els fills i els néts de totes les reines i els reis
Que morin com morirem nosaltres
Aclaparats per la materialitat de les coses
Sospirant per la llibertat inversemblant talment gavines engabiades
No som millors que abans
Almenys abans teníem coratge i saltàvem al buit sense xarxa
Ningú vindrà a salvar-te
(els déus no es preocupen de nosaltres... per què s’hauriem de preocupar per uns éssers tan minúsculs, ridículs i idiotes?)
Et salvaran les teves cames
I la capacitat de dir NO
Dir NO és essencial
Transmutar el corrent que t’arrossega
No deixar-te véncer per la por
Desempolsar les ales i fer-les anar
No et diré res de nou:
No escoltis els profetes de l’apocalipsi
No et queixis tot el sant dia
No perdis el temps, que és curt
No confiïs en els líders
Estima’t una miqueta
Canta, canta l’adveniment de tu mateix, el teu sunrise
Qui pot aturar els teus batecs?
Qui podria alterar-los?
Sigues omnipotent en la teva impotència
Canta, balla, engega’ls
I si necessites resar, resa a Maria Magdalena
Ella sempre t’escoltarà
I ensuma profundament les roses fins que el perfum penetri molt endins del que ets
Hi haurà la mar i el cel obert
– Sempre –
A voltes tardoreja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada